martes, 23 de febrero de 2010

Irish Life...

Temps de festa! Aquests dies han estat bojos, però han estat molt bé!

El dijous vam anar a la festa d'en Jose. Jo no sabia qui era, però tots els Erasmus érem benvinguts, així que ens hi vam apuntar, cómo no! Era la típica festa de les pel·lícules/series, amb molta gent per tota la casa, música, beure... Va estar molt bé! Hi havia moltíssima gent (potser 40 persones, més o menys), de molts llocs diferents, i van succeir fets graciosos... Eh Pau?!

Va ser molt bo el que em va passar quan hi anava. Ens vam trobar una noia sueca que l'Anna coneixia, i ens va presentar. I jo, vaig a fer-li dos besitos i la tia se'm queda mirant com un bitxo raro i em gira la cara! I jo me quedo :|... Perque claro, se veu que allà dalt això de fer 2 besitos quan et trobes algú no ho fan ni bojos! I va ser una situació algo incòmoda, pero de moment la xica esta me segueix parlant i no s'aparta... XD

El divendres, a les 15, vam anar a jugar un partit de futbol amb altres Erasmus a les pistes de gespa artificial (sí, artificial, sinó s'"enxarquen" totes!). Vam jugar 2 hores! I vaig fer un gol (si en vaig fer algun altre no ho recordo)! Va estar molt bé, perquè era "just for fun" (sols per divertir-nos), ens coneixíem entre nosaltres i va ser divertit. Ara, ens vam cansar una barbaritat. Tant que no vam anar de festa aquella nit...

Però bueno, el dia següent encara va ser pitjor. Em vaig despertar com si estés lligat al llit. No em podia moure. Quin mal! Us juro que no podia creuar les cames, no era capaç d'aixecar una cama per sobre de l'altra de les agulletes que tenia per tot el cos. Les agulletes m'agraden, em fan sentir viu, noto els músculs treballats. I sota aquestes condicions, vam tenir la brillant idea d'anar amb en Nando i en Pau al gimnàs per primer cop aquell mateix dia. Lo bo va ser que vam triar el dia que plovia (no havia plogut en 2 setmanes), el dia que no hi havia bus, i el dia que feia fred de veritat. Vam anar caminant durant mitja hora, i al final se'ns va posar a nevar. Ens vam inscriure al gimnàs i ens vam rebentar una mica a les màquines, va estar bé. Per circumstàncies que no venen al cas, ens vam veure obligats a donar una volta a la pista interna d'atletisme. I poca cosa més.

Va ser llavors quan havíem decidit d'anar a comprar el regal a l'Anna (avui ha celebrat l'aniversari), així que en sortir del gimnàs ens vam encaminar cap al Dunes Stores. Està a més de 2km de casa (no és el que solem anar, sinó un de mès llunyà, que obre 24 hores), així que vam estar una hora per anar i una hora per tornar... Amb tot el terra nevat, sabates finetes (les d'esport)... Un freeeeedddddd... Però vam suportar-ho!

Llavors aquella nit vam anar a la festa del Yanís, o algo així, un noi belga que està a la residència de Brookfield. Va estar bé també, tot i que no hi havia tanta gent com a la del Jose. Però bueno, ens ho vam passar bé.

Arribat diumenge, sols despertar-nos, vam tenir la Crepe Party a casa nostra. La Solène i el Tibaud van estar tota la nit anterior preparant pasta de crepes, i des de les 10 del matí del diumenge cuinant, ja que a les 12 venien els convidats. Vam ser unes 20 persones, i ens vam posar les botes de valent. Mentre en Tibaud ens feia crepes salades al moment, calentetes, nosaltres anàvem fartant. No va faltar la meva super-crepe: Nutella, Nata i Plàtan! També hi ha la super-crepe-salada: Ou, Formatge i Pernil! Vaia fartanera... També vaig fer la crepe tota de nata, no té desperdici! Gran festa, la Crepe Party...

I avui ha estat un dia asquerós. M'ha trencat la ratxa. M'han denegat la beca per no haver matriculat prous crèdits, m'he passat el matí alegant per correu electrònic, i pa colmo se m'han "jalat" 6 crèdits que m'havien de pagar perquè havia tret una matrícula d'honor a una assignatura del quadrimestre passat, i com no he matriculat res, doncs se me'ls han carregat. Pa colmo, el meu profe passa de mi, no s'ha mirat res del que he fet aquests dies, i el que m'ha proposat per treballar és totalment diferent al que m'he estat estudiant aquests dies... Realment avui ha estat un dia asquerós. M'ha rallat tant que quan he entrat als vestidors del gimnàs he sortit i he passat d'anar-hi, realment estava bastant planxat. Demà serà un altre dia.

Al menys, a la nit ho he compensat. Hem celebrat l'aniversari de l'Anna a casa seva. Hi ha vingut molta gent, hi ha hagut truita amb patates, pernil salat... Vaia soparillo! Lo bo era que com érem veins, agafàvem i portàvem coses de casa nostra pel pati de pedres, molt graciós. Lo puntazo ha estat quan ens hem escapat el Pau i jo a casa meva i li hem portat el pastís amb les espelmes enceses pel pati... Que bueno! Els regals que li han fet han estat xulos. En Nando, en Pau i jo li hem regalat un barret de Leprechaun, ideal per al dia de St. Patrick!

Fins aquí avui... Tinc algunes fotos disperses, a veure quan perdo un momentet i les pujo... Salut a tothom!

2 comentarios:

  1. Despres d'un día asqueros venen mil de genials!!!!

    ResponderEliminar
  2. Torno a ser jo!

    Per que no et fas seguidor del meu il·lustrissim blog http://freginals.blogspot.com/ ???

    Petons

    ResponderEliminar