Eire (Ireland) I'm back

Em vaig prometre tornar algun dia, i avui per fi ho he fet! Ha estat un dia tremendo!

Primer de tot, m'he hagut de llevar a les 5 del matí. He dormit menys de dues hores, horrible! I bueno, carrega maletes i cap al Prat. Allí hem facturat, embarcat i he dormit casi tot el viatge. Lo que més m'ha fotut ha estat descobrir al final del viatge un petit botó al costat del seient que permetia reclinar-lo lleugerament, després d'haver dormit incomodíssimament tot el viatge. M'he sentit taaaaan content! Pero bueno.

Amb les maletes recuperades, sols sortir de l'aeroport ja teníem el bus que ens esperava per portar-nos a l'estació de tren, pim pam! 6 euracos mos han clavat! Si ho sé facturo una bici! Jajaja!

Pero lo millor estava pa arribar. Lo millor ha estat al moment de comprar el bitllet de tren. Anem a la taquillera i demano un bitllet pa Limerick.

- Fifty euros.
- Ah vale fiveteen, mira que bé.

I li amollo un bitllet de 20. I la tia se'm queda mirant, agafa boli i paper, i em dibuixa el següent:

50

I jo... Glups! I li dic al Nando ah mira mos ha cobrat ja los dos bitllets junts. I la taquillera, que encara ara no sé com collona ha entès el català, salta:

- Per person.

I jo...GLUPS! Ec, pa fer-vos una idea és anar de Amposta a Barcelona! I natros mos queixem dels 8'65 de la RENFE! Pero bueno, natros com uns campeons hem amollat un bitllet dels marrons i cap al tren, que feien falta 15 minuts pa que arranqués.

I ja mos veus entrant al tren i trobant dos asientos preciosos! D'estos que dius xeic que ben trobats. I quan ja estavem mig assentats, veiem dues pantalletes dalt dels asientos:

Window: Nomdepersona1
Aisle: Nomdepersona2

El lector deduirà ràpidament que, efectivament, Nomdepersona1 i Nomdepersona2 no eren els nostres noms. Toma. Asientos reservats. Ja mos veus carregant les maletes i tira tren endins, fins que en trobem dos de buits. Pa mi que la University of Limerick ens la va colar. Ens va endossar l'Ave irlandès, perquè hem dinat al tren, alto lujo (i gran clatellada!)!

Viatjant en tren, ens hem adonat de l'estructura bàsica d'Irlanda: camp, camp, camp, pont amb rierol, camp, camp, camp, pont amb rierol, camp... Amb moltes ovelles, vaques, cavalls i casetes precioses, totes en prats verds. I pos bueno, hem arribat a Limerick Junction i allí hem fet transbord de tren per anar a Limerick (aquí el tren ja era cutrillo), i hem arribat a Limerick.

I allí pos en busca d'algun bus que mos portés a la residència. Anem a preguntar per allí i fem cap al servei d'informació (o algo així) del bus, i mos diuen: pa agafar el bus pugeu este carrer, per aquí, per allà, per allà altre i ho trobeu! I sortim el Nando i jo al carrer, ens mirem i diem: Taxi, no? Jajaja!

I au, ja mos veus anant per l'esquerra (vaia iuiu!) fins que arribem a la casa. Un cop allí, truquem a seguretat pa que mos porten les claus. Esperant esperant mos sentim crits en francès de dins la casa, i natros...Eeeeeeee... Pero bueno, ha vingut el segurata, ens ha donat les targetes d'accés a l'habitació i arreando. I l'habitació molt xula, eh? Ja posaré fotos al Picassa!

Tenim una companya (Solene) i un company (Greg) francesos (sorpresa!) els dos, molt bona gent, informàtics els dos. Ens entenem amb anglès, evidentment. Ja he acordat amb ells que un dia ens han de fer "canard".

Llavors hem anat a comprar. I sols sortir, un cotxe agafa, es traga el bordillo, perd el control i es queda, després de fer un derrape tremendo, creuat completament a la carretera. Aquí la repetició dels fets (representats cotxes en els dos sentits):

1. --- _ _ _ (ishbum!)
2. --- \ _ _ (nyiiiiiiiiiiiiii!)
3. --- - _ _ (nyiioooooooooo!)
4. --- / _ _ (nyaaaaac!)
   

Alucinant. El cotxe s'ha quedat a mig metre del que venia de l'altre sentit. I bueno, después d'esta benvinguda tan cordial, hem anat a comprar quatre coses pa menjar, que per cert i tot sigue dit, vaia súper (Aldi) més raro! No trobava res!

La gran alegria del dia ha estat veure que l'Skype funciona d'allò més bé, tot i tenir una connexió molt lenta!

I bàsicament res més, després pos les coses típiques que se fan a un pis: es menja, es desfà la maleta, i tot lo rollo. I he pensat: "He de crear el blog!" I aquí em teniu redactant-lo

Sobre impressions, les que ja venia sabent. Irlanda és un país preciós. Tot és verd i molt bonic, i la gent és molt amable, són una passada de persones. I el dato més important del dia: festes universitàries aproximadament cada 2 dies!

I aquí finalitza la primera entrada! Salut a tothom!

Primer dia a Irlanda