miércoles, 24 de febrero de 2010

Mi casaaaaaaaaa telefonooooooooooo!!!!

Telefono no, però que Google ha estat capaç de dir-me on estic, fins al més mínim detall, això sí!


Jo estic dintre del "globo de parlar dels còmics" del centre, el que queda dintre d'un quadrat!

martes, 23 de febrero de 2010

Irish Life...

Temps de festa! Aquests dies han estat bojos, però han estat molt bé!

El dijous vam anar a la festa d'en Jose. Jo no sabia qui era, però tots els Erasmus érem benvinguts, així que ens hi vam apuntar, cómo no! Era la típica festa de les pel·lícules/series, amb molta gent per tota la casa, música, beure... Va estar molt bé! Hi havia moltíssima gent (potser 40 persones, més o menys), de molts llocs diferents, i van succeir fets graciosos... Eh Pau?!

Va ser molt bo el que em va passar quan hi anava. Ens vam trobar una noia sueca que l'Anna coneixia, i ens va presentar. I jo, vaig a fer-li dos besitos i la tia se'm queda mirant com un bitxo raro i em gira la cara! I jo me quedo :|... Perque claro, se veu que allà dalt això de fer 2 besitos quan et trobes algú no ho fan ni bojos! I va ser una situació algo incòmoda, pero de moment la xica esta me segueix parlant i no s'aparta... XD

El divendres, a les 15, vam anar a jugar un partit de futbol amb altres Erasmus a les pistes de gespa artificial (sí, artificial, sinó s'"enxarquen" totes!). Vam jugar 2 hores! I vaig fer un gol (si en vaig fer algun altre no ho recordo)! Va estar molt bé, perquè era "just for fun" (sols per divertir-nos), ens coneixíem entre nosaltres i va ser divertit. Ara, ens vam cansar una barbaritat. Tant que no vam anar de festa aquella nit...

Però bueno, el dia següent encara va ser pitjor. Em vaig despertar com si estés lligat al llit. No em podia moure. Quin mal! Us juro que no podia creuar les cames, no era capaç d'aixecar una cama per sobre de l'altra de les agulletes que tenia per tot el cos. Les agulletes m'agraden, em fan sentir viu, noto els músculs treballats. I sota aquestes condicions, vam tenir la brillant idea d'anar amb en Nando i en Pau al gimnàs per primer cop aquell mateix dia. Lo bo va ser que vam triar el dia que plovia (no havia plogut en 2 setmanes), el dia que no hi havia bus, i el dia que feia fred de veritat. Vam anar caminant durant mitja hora, i al final se'ns va posar a nevar. Ens vam inscriure al gimnàs i ens vam rebentar una mica a les màquines, va estar bé. Per circumstàncies que no venen al cas, ens vam veure obligats a donar una volta a la pista interna d'atletisme. I poca cosa més.

Va ser llavors quan havíem decidit d'anar a comprar el regal a l'Anna (avui ha celebrat l'aniversari), així que en sortir del gimnàs ens vam encaminar cap al Dunes Stores. Està a més de 2km de casa (no és el que solem anar, sinó un de mès llunyà, que obre 24 hores), així que vam estar una hora per anar i una hora per tornar... Amb tot el terra nevat, sabates finetes (les d'esport)... Un freeeeedddddd... Però vam suportar-ho!

Llavors aquella nit vam anar a la festa del Yanís, o algo així, un noi belga que està a la residència de Brookfield. Va estar bé també, tot i que no hi havia tanta gent com a la del Jose. Però bueno, ens ho vam passar bé.

Arribat diumenge, sols despertar-nos, vam tenir la Crepe Party a casa nostra. La Solène i el Tibaud van estar tota la nit anterior preparant pasta de crepes, i des de les 10 del matí del diumenge cuinant, ja que a les 12 venien els convidats. Vam ser unes 20 persones, i ens vam posar les botes de valent. Mentre en Tibaud ens feia crepes salades al moment, calentetes, nosaltres anàvem fartant. No va faltar la meva super-crepe: Nutella, Nata i Plàtan! També hi ha la super-crepe-salada: Ou, Formatge i Pernil! Vaia fartanera... També vaig fer la crepe tota de nata, no té desperdici! Gran festa, la Crepe Party...

I avui ha estat un dia asquerós. M'ha trencat la ratxa. M'han denegat la beca per no haver matriculat prous crèdits, m'he passat el matí alegant per correu electrònic, i pa colmo se m'han "jalat" 6 crèdits que m'havien de pagar perquè havia tret una matrícula d'honor a una assignatura del quadrimestre passat, i com no he matriculat res, doncs se me'ls han carregat. Pa colmo, el meu profe passa de mi, no s'ha mirat res del que he fet aquests dies, i el que m'ha proposat per treballar és totalment diferent al que m'he estat estudiant aquests dies... Realment avui ha estat un dia asquerós. M'ha rallat tant que quan he entrat als vestidors del gimnàs he sortit i he passat d'anar-hi, realment estava bastant planxat. Demà serà un altre dia.

Al menys, a la nit ho he compensat. Hem celebrat l'aniversari de l'Anna a casa seva. Hi ha vingut molta gent, hi ha hagut truita amb patates, pernil salat... Vaia soparillo! Lo bo era que com érem veins, agafàvem i portàvem coses de casa nostra pel pati de pedres, molt graciós. Lo puntazo ha estat quan ens hem escapat el Pau i jo a casa meva i li hem portat el pastís amb les espelmes enceses pel pati... Que bueno! Els regals que li han fet han estat xulos. En Nando, en Pau i jo li hem regalat un barret de Leprechaun, ideal per al dia de St. Patrick!

Fins aquí avui... Tinc algunes fotos disperses, a veure quan perdo un momentet i les pujo... Salut a tothom!

miércoles, 17 de febrero de 2010

M'han ascendit! Crepes & Pancakes Parties!

Jeje! Pos sí! M'han ascendit a la feina! Tinc despatx propi! Com una persona important! Mola! I tinc un arxivador, una taula, una cadira... Que guai! jaja!

Ahir a la nit a casa vam fer una "Crepe Party", tal com ens havia promès la Solène. Vam menjar qui sap quantes crepes! I que bones! Vaig fer les meues guarrades habituals: Nutella i una povalada de nata muntada... Que booo!! La setmana que ve gimnàs!!!

Avui ha estat un dia interessant. Hem agafat el bus a l'hora que tocava, he acabat de llegir una tesi doctoral que s'estava fent eterna... I no he pogut escalfar el dinar! Resulta que l'únic microones del campus que coneixem (bé, ara en coneixo un altre ja) no funcionava perquè no hi havia llum a l'endoll. He provat de menjar-me la pasta freda, però era un asco! Bàsicament perquè estava amb una salsa d'aquestes prepreparades, que freda era com una patada al fetge. Així que he pegat dues forquillades i la resta li he donat al Nando, i m'he menjat un Kiwi.

Vaia gana... Sols en arribar a casa m'he menjat la creppe que em quedava! I ràpidament hem fet la llista de la compra i hem anat al Dunnes (a 2km de casa) a comprar, ja que a banda em volia comprar unes esportives. que allí van a 12 euros. Que són 12 euros ehhhh!!

Quan hem arribat ens ha rebut la simpàtica amiga de megafonia: "In 30 minutes this shop will close!" (En 30 minuts tanquem!). Així que hem fet la compra volant i ha estat el dia en que m'he comprat unes sabates més ràpid que mai. Les necessito, que aquest divendres tenim partit!

Quan hem arribat a casa, al cap d'una hora o així, simplement hem pogut descarregar, fer 4 comptes i volar cap a casa d'Anna, ja que avui era la "Pancake Party", i casa d'Anna (i Pau!) ens quedava moooooooolt allunt! Vamos, que nosaltres vivim al número 34 i ella al 37, o sigui, 15 segons de caminar. Per als que no ho sabin, un "Pancake" ve a ser el mateix que un crepe, però bastant més doble, i normalment no tan gran. Si mireu la sèrie Dexter, és el que estan menjant dia i nit.

A la festa hi havia l'Anna, el Pau, l'Andrea, en David, la Natasha, la Doris, l'Emilia, i més noms que no recordo, siguem sincers! Ha estat molt bé, he menjat no sé quants pancakes, però he fartat! En tot cas, després ho hem cremat, ja que hem sortit al pati de fora a jugar a futbol, ha estat súper divertit! Catalonia vs The Rest! Les porteries eren dues caixes de cartró, era quasi impossible marcar! Feia molt fred i costava respirar per culpa de l'aire gelat, i era dificilíssim veure la pilota, però ens ho hem passat molt bé. He marcat un gol! I en Pau un altre, tot i que a pròpia, però no per això li treuré el mèrit! Jo he sofert un tall a la mà dreta perquè no he tingut una millor idea que quan queia agafar-me a una rominguera, i l'Andrea ha sofert un impacte pilotífer al cap, però segons la doctora Anna estarà en condicions per al match del divendres.

I res més! Ara he arribat i m'he posat a redactar, que ja ho tenia molt deixat això! Ara marxo a llegir un poquet abans d'anar a dormir, que he agafat "The Hobbit" de la biblioteca, que encara no l'havia llegit. Cuide-vos tots!

PD: espero poder menjar quelcom més lleuger demà, ja començo a estar fart! Tinc ganes d'anar a córrer ja!

martes, 16 de febrero de 2010

Cork's Weekend!

Ja he arribat de Cork! Bé, de fet ja fa uns dies, però no havia trobat el moment de posar-me a escriure... Ara és el moment!

El dissabte de matí, a les 9, vam sortir cap a Cork amb 80 estudiants d'Erasmus més, de mil regions diferents: Alemanya, Suècia, França, Finlàndia... I vam anar tots junts en 3 autocars. El paisatge durant el viatge va ser tan meravellós!!!!!!........ Vaig dormir tot el viatge...

Pero bueno, en una d'estes que em vaig despertar quan just arribàvem a la primera parada del viatge: Blarney's Castle. És un castell famós perquè conté una roca (a la cima de la torre) que diuen que, si la beses, rebs el do de l'eloqüència. Almenys això diu la llegenda, que una bruixa li va dir al rei d'aleshores que ho fés, i va esdevindre un gran "bard". Per besar la pedra t'has de ficar gitat de panxa cap amunt dalt de tot de la torre i agafar-te d'unes barres de ferro, el cap et queda penjant al buit... (Segur que t'encantaria, mama) Però va estar bé. El castell era molt bonic, molt antic, i els jardins preciosos, com podeu veure a les fotos. Fins i tot hi havia una casa victoriana, molt bonica també. I vaig poder fer una demostració de la meva extraordinària força!

De Cork Trip - Blarney Castle and Gardens

Cork Trip - Blarney Castle and Gardens

Així que ho vam haver vist tot, vam anar ja directes cap a Cork. Ens allotjàvem en un alberg a molt a prop del centre, per no dir a 2 minuts a peu. Vaig estar en una habitació de 10 persones, de les quals vaig arribar a conèixer quasi a tothom, realment "very nice people". Un cop aclarit l'horari del dia, vam anar cap al centre.

Vam estar donant voltes per allí, vam menjar 4 coses, i cap a les 18 vam anar a un pub a veure el partit de rugby entre Irlanda i França. Van guanyar els francesos per 30 a 10, així que no vam poder acabar de disfrutar de l'ambient, tot i que va ser molt guai igualment (ja estaràs content, Toni!). Allí vaig provar la Murphy's, que és una cervesa negra com la Guiness però feta a Cork.

De Cork Trip - Cork City (First Day)

Llavors vam anar a sopar. Després de voltar durant més d'una hora i no trobar cap lloc que nes fés el pes, vam acabar a un italià boníssim. Em vaig menjar una pizza amb formatge de cabra (íntegrament) que te ******! Després vam anar al súper a comprar 4 coses i altre cop cap a l'alberg.

Allí vam estar de "xerrada", i cap a les 22 vam anar a un pub/club del centre. (Un pub és gratis i un club és com una discotecta de les d'Espanya, més o menos). El cas és que la planta baixa era pub i la de dalt era club. Nosaltres vam estar tota la nit al pub, que estava molt bé. I cap a les 00, a casa! (Que aquí les 00 ja és tard!)

Cork Trip - Cork City (First Day)

El dia següent abans de les 10 havíem de desalojar l'habitació, i a les 9:30 deixaven de servir esmorzar, així que vam haver de córrer! Vam tenir una nova experiència, que va ser untar la mantega amb una forquilla, eh Nando! Supervivientes total! jaja!

Aquell matí va ser el matí de la visita guiada per Cork. Vam fer dos grups. Un grup (el meu) el portava un home gran que parlava super ràpid, en un accent super tancat i que no se li entenia res. L'altre grup el duia una dona (crec) que parlava leeeeeeeeeentament i la gent desconectava. Olai. jaja! Tot i això, ens van ensenyar coses curioses. Sobretot no us pergueu els pantalons de pijama de les fotos... Sensacional!

De Cork Trip - Cork City (Second Day)

Cork Trip - Cork City (Second Day)

En tot cas, la part bonica del dia encara no havia arribat. Vam anar a Kinsale, que és un poblet costaner a l'extrem sud d'Irlanda. És un poblet preciós, realment preciós. Cada casa és d'un color diferent, té un port que puja la marea en menys de dues hores... Sí sí. Quan vam arribar, els vaixells estaven encallats al fang, i cal cap de 1 hora i mitja, ja estaven surant sobre un "mar" que no se sabia d'on havia sortit. Molt curiós. I allí vaig provar el fish&chips! Que bàsicament és peix, patates, i 2 litres d'oli per persona. Ja no puc dir que no ho he provat.

Cork Trip - Kinsale

Després de fer les fotos de Titànic i Piratas del Caribe (vegeu fotos), vam anar... a la platja! Em va agradar molt aquella caleta, amb penyasegats i vistes de muntanyes al fons. Allí va tenir lloc la primera edició de la "Competició de Avore qui Tira la Pedra més Allunt". (El dia següent tenia el deltoide dret fet caldo...) Va guanyar en Pau! També vam fer un petit torneig de "Avore qui fa Botar la Pedra més Cops", però vaig demostrar no passar de 2 0 3 salts... :P

De Cork Trip - The Beach

Cork Trip - The Beach

I poca cosa més, el viatge de tornada va ser exactament igual que el d'anada: ZZZZZzzzzZZZZZzzzzzz....


CONCLUSIONS

Mai havia conegut a tanta gent en tan poc temps, i la veritat és que no em penedeixo gens d'haver-ho fet, tot i passar una mica de "corte" al principi. En Jan, l'Anna, en Pau, l'Andrea, en David, en Julian, en Gaakko (o algo així), Natasha, i moltíssima més gent que em deixo. Tots ells genials, realment.

Vaig sortir amb gent que no coneixia de res, i la veritat és que ens ho vam passar molt bé, fins i tot avui hem repetit l'experiència, tot i que a menor escala, i ja hem quedat per veure el Barça-Stuggart, jugar partits de futbol...

Així que si mai us surt una oportunitat així, no la deixeu passar per res del món!

I com a segona conclusió, sols he de dir que Irlanda és meravellosa. Realment és un indret per descobrir i perdre-si. La gent d'aquí és realment molt acollidora, sempre que poden t'ajuden, i això és quelcom que un agraeix. És un país verd, un plaer als ulls, i més si tens bon temps com nosaltres vam tenir aquest cap de setmana... Veniu!


CURIOSITAT

La curiositat més gran (eh Nando!) ha estat l'assassí que viatjava entre nosaltres. Sí sí. Era un tio que sempre que ens el creuàvem se'ns quedava mirant. Però allò del palo: "sos voy a matar, ché!". Però sempre. Te'l creuaves per un passadís del castell, i se't quedava mirant. Passaves a 100 metres, i se't quedava mirant. I pobre noi, va rebre l'apodo de l'"assessí". Va ser la conya de tot el viatge, perquè amb el Nando feiem la conya de que si ens mataria en algun racó, o que si de cop trauria una "faca" i ens despellejaria allí mateix...

La qüestió és que a la platja se'ns va presentar: el asesino se acerca a su presa. Ahir dilluns, va agregar el Nando al Facebook, i més tard a mi. La sorpresa va ser meua quan vaig veure, dintre del seu perfil: Interessat en: homes. Emmmmmm... Cadascú que tregui les seves conclusions! XD

viernes, 12 de febrero de 2010

Going to Cork!

Xiquets i xiquetes, dit i fet! Ahir vam enviar un correu pa vore si encara podíem apuntar-mos (perquè se'ns havia passat el plaç d'inscripció) i resulta que al final podem anar-hi. Anem a Cork! Anem amb la International Union, que vindria a ser una associació on fan cap tots els Erasmus. Sortim demà de matí del Stables (el pub per excelència de la universitat) i passem el dissabte per la nit a Cork, tornem diumenge. No sé exactament on anirem, crec que és bastant guiat, l'aventura està servida!

Aquests dies han estat de llegir més, però poc a poc començo a veure per on pot tirar el projecte. En tot cas, avui m'han dit si vull anar de creuer! Jajaja! No us penseu, eh? Del 9 al 16 (o algo així) d'abril, amb el Celtic Explorer, un vaixell d'investigació per fer investigació marítima. En un principi m'han dit que estaré controlant el sidescan sonar! I no, no és el que fa "pip pip" que jo deia abans de marxar... És molt més complex que no això... De fet és molt semblant a un radar.


I poca cosa més! Ara que hi penso tinc alguna foto nova a la càmara, quan pugui ja la penjaré. Són fotos fetes amb sol, cosa una mica inhabitual aquí.

Ja escriuré en tornar!

jueves, 11 de febrero de 2010

Boring things...

Aquest dies els podria classificar com a rutinaris, realment ara començo amb la rutina. He anat tots els dies de matí a la universitat i he tornat cap a la tarda a casa. Crec que aquesta és la entrada més aburrida de tot el meu blog!

Va ser curiós el dilluns, que en arribar al laboratori, en Dino em diu que vagi i em diu:

- [blablabla]... Pero bueno, la setmana que ve tenim covidats a casa, i no sé... Potser quan faci millor temps, vens a sopar, i així coneixes a la meva dona, que té ganes de coneixer-te, i anem a fer alguna excursió...

Jajaja! Em vaig quedar parat, però per què no? Realment estic a gust al departament, de moment. Tant en Dino com en Sean són molt agradables. En Sean és una persona d'aquelles motivada, se'l veu disfrutar quan t'explica quelcom. I en Dino no pot ser menys, també disfruta quan et pot ensenyar el que està fent.

Avui dimecres, per fi, he començat a veure la llum en quant al tema del projecte. Sembla que s'està definint. Ara bé, comparant-ho amb els projectes que es fan a la UPC, potser sigui senzill? No ho sé, ja veurem com avança la cosa... En tot cas, projecte de programar en C++ (llenguatge que hauré d'aprendre) i tira que te vas, de moment. El temps ho dirà!

En quant a la universitat, he descobert que s'hi pot menjar pagant car i pagant barat. Gran descobriment. I bueno, els espanyols que ja són allí dominen bastant el tema i ens ensenyen llocs nous per anar.

Me n'he adonat de lo retraçats que estan les associacions universitàries a la UPC. O més ben dit, lo retraçat que està el concepte d'associació a la UPC. A la UPC, l'associació té el despatx, alguna cosa d'equipament i poca cosa més... A la University of Limerick, el club de windsurf, per exemple, reb anualment 50.000 euros! I hi ha mil activitats i associacions per apuntar-se, també. Quina escollir? Aquesta és la qüestió!

PD: Tres (o quatre, no sé) dies seguits sense ploure! I avui ha fet sol! Però a la vegada han estat els tres dies més gelats des que sóc a Irlanda...

domingo, 7 de febrero de 2010

Limerick City - First Trip

No sé què em passa que sempre que vaig a escriure algo al blog em pega sempre per posar "Bueno!". Així que avui començaré diferent:

Bé! Ahir vam fer la primera miniexpedició a Limerick City. Nosaltres estem vivint a una mena de vila universitària (de fet, en una unió de moltes viles universitàries), i encara no havíem anat a la ciutat. Així que ahir ens vam posar les jaquetes i en busca del bus 308! La sorpresa va ser nostra en sortir al carrer i veure que feia una boira tremenda... Pero bueno.

Esperant al bus va venir la Solène, i vam anar els 3 junts cap al centre. La vam acompanyar a l'oficina de correus a comprar segells, i després en Nando i jo vam anar a explorar, començant pel riu. Hi havia un munt d'oques assessines! Els hi tiraves una pedra i elles anaven cap allí jeje. Fins i tot vaig veure un coll verd per allí pasturant! I no us pergueu la següent foto del Nando al costat del pont, pareix el tio de l'Assassin's Creed! Jajajaja! Sí o no?

De Limerick City (06/02/2010)

Vam travessar el riu (per anar a una illa molt gran que hi ha al mig, que ara em fa gos buscar-ne el nom) i vam fer cap a St. Mary's Cathedral, molt xula per cert. Tenia un cementiri ple de creus cèltiques molt xulo, i vam pegar una volteta per allí. (La pedra és d'aquí, Laura!) Tot seguit, vam passar per davant de l'ajuntament i vam anar al King John's Castle (crec recordar), un castell que, si no fós perquè hi han ficat un prefabricat dintre molt cutre, seria el doble de bonic. No obstant, travessant després pel Thomond's Bridge (pont) que hi ha al costat, aquest prefabricat quasi no es veia i llavors el castell es veia molt més bonic.

De Limerick City (06/02/2010)

I va ser estant allí al castell que ens vam trobar amb uns espanyols que havíem conegut a la universitat, i vam anar tots junts cap a dinar, però ells van anar al Mc. Donald's i com nosaltres no teníem problemes d'estrenyiment, vam anar a un altre lloc. Es tractava d'un lloc que feien cuina oriental amb wok, molt bona, i podies triar si volies fideus o arròs i l'acompanyament. Allí, per fi, vaig provar el Chop Suey, també conegut per una cançó de System of a Down. Molt bo, per cert.

Anar amb ells per Limerick va ser una aventura. Sobretot pel David, que anava tirant-los els trastos a qualsevol femella humana que passés pel seu davant! Evidentment, els tirava els trastos en català, i no ho entenien, però jo no sabia on posar-me... Jajaja! Va ser molt divertit, tot i això.

Com a dada curiosa del dia, és que sembla que en gaèlic, escombraries es diu "bruscar". I va ser molt bo perquè ho posava a totes les escombraries i si no et ficaves en la "r" pareixia que t'estés incitant a buscar a dintre!

De Limerick City (06/02/2010)

Després vam anar al centre comercial que hi havia al costat. Ec. Tejanos entre 9 i 15 euros, sabates de sortir guapes a 13 euros, samarretes a 4 euros... Vaia rabia haver-m'ho comprat tot abans de marxar!!!

I poca cosa més, després d'això vam marxar en bus altre cop cap a casa (ens vam tornar a trobar tots els espanyols al bus, per cert, doble casualitat), i nit de descans!


Limerick City (06/02/2010)

sábado, 6 de febrero de 2010

Ja ha caigut la primera!

Ja tocava escriure algo, no?

Bueno, estos dies les coses han millorat una mica. Tot i que ahir va ploure, avui feia un sol encantador que m'ha permès fotografiar l'home de Nutella de lo que seria l'equivalent de la "Plaça del Mig", tal com comenta en Joan, lo que no sé és si s'havia adonat de la presència d'aquest personatge.

De Campus University of Limerick


Ahir semblava que el profe que em porta el projecte passava de mi... Bueno, potser encara passa una mica, però avui almenys m'he trobat amb ells i els que fan el doctorat allí. Realment "very nice people".

En Sean (pronunciat "xon" o "shon") és el que m'ha rebut, molt bon home. M'ha ensenyat el "dry lab", o laboratori sec, que és on treballen i es deixen la vista davant dels ordinadors. Després m'ha ensenyat el "wet lab", que és on fan proves amb el robot aquàtic, submergint-lo en una minipiscina. Tot molt guai i tal, tot i que encara no sé de què faré el projecte en concret. Puc tirar per molts camins: programació pura i dura, modelatge en 3D, simulacions, part de hardware, sonar... Moltes opcions de les quals n'he d'escollir una. Per fer més amena la meva decisió, m'han "regalat" 10 "papers" i una tesi doctoral pa que tingue lectura lleugera... Vamos, que a llegir a saco!

En Sean ja m'ha avisat sobre una foto: "Aquest és en Dino, i quan et vegit t'agafarà i t'assentarà davant el seu ordinador i t'estarà explicant durant 2 hores quina feina es dedica a fer, li ENCANTA parlar de la seva feina...". En Sean tenia raó, XD. Pero bueno, en Dino també és un home molt agradable i ha estat un gust escoltar-lo, m'ha explicat moltes coses interessants.

Hem anat els 3 a fer el cafè/té, i és en aquest moments quan veus el tipus de persona que són. Realment, molt oberts i molt bona gent. Hem parlat de temes diversos, no relacionats amb la feina, sobretot de les diferències entre Catalunya i Irlanda. Ha estat molt curiós descobrir que la dona de'n Dino va estar estudiant durant 2 anys a Girona, i parla català i castellà. Ja m'ha dit que igual un dia ve a coneixer-me i així pot parlar un rato en català/castellà. Encantat!

Bueno, i ja que en Nando és un perro i no escriu cap blog, pos vaig a escriure una mica com li va anar, ja que jo també estava allí escoltant. En Nando s'embarca amb 3 espanyols més en un projecte de Cognitive Networks, o Xarxes Inteligents, que permeten variar el comportament en funció, per exemple, de la posició d'un terminal. Un exemple molt clar: una xarxa que fés que el teu mòbil es posés en silenci en entrar a una sala de reunions i es posés a tope a l'aire lliure. El seu tutor també molt bon paio. Una dada curiosa: és el tio que he vist que té la pantalla d'ordinador a un nivell més alt del món. Té com a 4 o 5 llibres per sota el monitor, elevant-lo, i és un monitor a la vegada altíssim, o sigui que el monitor queda altíiiiiiiiiiiiiiiiissim!

La convivència al pis va bé, avui hem mirat amb Solène un capítol de "How I met your mother", serie que recomano a tots els lectors! I en Greg pos es queda a l'habitació fent EEEEeeeeeeeeeeeee... Jajaja! Pobre xic jeje! M'hi trobo molt a gust a n'esta casa. I xeic, no sé que estan construint per aquí a la vora que hi ha més grues que a La Ràpita!

Si no passa res, demà anem de visita a Limerick, a vore que tal! I bé, per tancar l'entrada d'avui, desfaig el flashback del títol: avui, (que ja tocava!) hem fet la primera cervesa (Heineken, la següent serà Guiness) de benvinguda! Ja ha caigut la primera!


De Fotos vàries per Limerick i rodalies


[Noves fotos als àlbums següents]

Campus University of Limerick


Fotos vàries per Limerick i rodalies

miércoles, 3 de febrero de 2010

Caminant caminant... Se'm gastaran les sabates!

Doncs això mateix. Caminem i caminem, no parem!

Ahir, després d'aclarir 4 assumptes sobre el pagament del pis, vam anar al campus a peu, perseguint en la distància els companys de pis, ja que el bus no funcionava aquella hora, com autèntics espies secrets. El campus és preciós, tot verd i tal. El travessa el riu Shannon, que a la vegada es pot creuar pel "Living Bridge", o "Pont Vivent", que crec que té aquest nom perquè es mou sense parar!

Vam aclarir també assumptes de papers, que avui hem tancat, i vam anar a vore si trobavem al meu tutor del projecte. Desaparegut en combat. És dimecres, i encara no l'he pogut trobar. I nosaltres ens queixàvem dels profes de la UPC! Pero bueno, seguiré insistint. Una dona de relacions internacionals m'ha dit que "He is evasive", i no m'ha donat moltes esperances de trobar-lo abans del divendres. Iujuuuu!!!

Hem conegut a uns quants espanyols, que ens van interceptar parlant pel campus. Avui, nosaltres hem intereceptat a un parell de catalans també, que viuen a 3 cases de nosaltres, boníssim, jaja! Aquesta nit ens han dit d'anar a una festa por ahí, ja vorem que farem, que encara hem de sopar! Pero bueno, no us penseu que una festa és com a Catalunya, aquí a les 2 tothom està a casa dormint!

Ja tenim mòbil irlandès, amb Meteor. Tinc el mòbil més cutre de tota la botiga, ben just pot fer trucades i enviar missatges! Pero bueno, almenos així m'estalviaré el "sablasso" de Robostar.

Hosti que bo jaja! Resulta que hi ha molts de gats (i cavalls pasturant) per aquí, no sé a que se dediquen, pero sembla que el finestral de casa nostra és el "picadero", perque hem baixat al menjador i allí estaven dale que te pego!

Bueno, avui trobo que l'entrada no m'ha quedat com l'altre dia, pero nose. Ha sigut tot més calmat, però més cansat, perquè hem caminat molt. Hem anat 2 cops al centre comercial, que crec que està a 2,1km de casa, a banda de la universitat, o sigui que avui ens hem guanyat un bon sopar! XD Ah, per cert, si algú ha d'anar a Irlanda, el vull tranquilitzar: hi ha oli d'oliva!

La Casa


Campus University of Limerick


Fotos vàries per Limerick i rodalies

Panoràmica 1

lunes, 1 de febrero de 2010

Eire (Ireland) I'm back

Em vaig prometre tornar algun dia, i avui per fi ho he fet! Ha estat un dia tremendo!

Primer de tot, m'he hagut de llevar a les 5 del matí. He dormit menys de dues hores, horrible! I bueno, carrega maletes i cap al Prat. Allí hem facturat, embarcat i he dormit casi tot el viatge. Lo que més m'ha fotut ha estat descobrir al final del viatge un petit botó al costat del seient que permetia reclinar-lo lleugerament, després d'haver dormit incomodíssimament tot el viatge. M'he sentit taaaaan content! Pero bueno.

Amb les maletes recuperades, sols sortir de l'aeroport ja teníem el bus que ens esperava per portar-nos a l'estació de tren, pim pam! 6 euracos mos han clavat! Si ho sé facturo una bici! Jajaja!

Pero lo millor estava pa arribar. Lo millor ha estat al moment de comprar el bitllet de tren. Anem a la taquillera i demano un bitllet pa Limerick.

- Fifty euros.
- Ah vale fiveteen, mira que bé.

I li amollo un bitllet de 20. I la tia se'm queda mirant, agafa boli i paper, i em dibuixa el següent:

50

I jo... Glups! I li dic al Nando ah mira mos ha cobrat ja los dos bitllets junts. I la taquillera, que encara ara no sé com collona ha entès el català, salta:

- Per person.

I jo...GLUPS! Ec, pa fer-vos una idea és anar de Amposta a Barcelona! I natros mos queixem dels 8'65 de la RENFE! Pero bueno, natros com uns campeons hem amollat un bitllet dels marrons i cap al tren, que feien falta 15 minuts pa que arranqués.

I ja mos veus entrant al tren i trobant dos asientos preciosos! D'estos que dius xeic que ben trobats. I quan ja estavem mig assentats, veiem dues pantalletes dalt dels asientos:

Window: Nomdepersona1
Aisle: Nomdepersona2

El lector deduirà ràpidament que, efectivament, Nomdepersona1 i Nomdepersona2 no eren els nostres noms. Toma. Asientos reservats. Ja mos veus carregant les maletes i tira tren endins, fins que en trobem dos de buits. Pa mi que la University of Limerick ens la va colar. Ens va endossar l'Ave irlandès, perquè hem dinat al tren, alto lujo (i gran clatellada!)!

Viatjant en tren, ens hem adonat de l'estructura bàsica d'Irlanda: camp, camp, camp, pont amb rierol, camp, camp, camp, pont amb rierol, camp... Amb moltes ovelles, vaques, cavalls i casetes precioses, totes en prats verds. I pos bueno, hem arribat a Limerick Junction i allí hem fet transbord de tren per anar a Limerick (aquí el tren ja era cutrillo), i hem arribat a Limerick.

I allí pos en busca d'algun bus que mos portés a la residència. Anem a preguntar per allí i fem cap al servei d'informació (o algo així) del bus, i mos diuen: pa agafar el bus pugeu este carrer, per aquí, per allà, per allà altre i ho trobeu! I sortim el Nando i jo al carrer, ens mirem i diem: Taxi, no? Jajaja!

I au, ja mos veus anant per l'esquerra (vaia iuiu!) fins que arribem a la casa. Un cop allí, truquem a seguretat pa que mos porten les claus. Esperant esperant mos sentim crits en francès de dins la casa, i natros...Eeeeeeee... Pero bueno, ha vingut el segurata, ens ha donat les targetes d'accés a l'habitació i arreando. I l'habitació molt xula, eh? Ja posaré fotos al Picassa!

Tenim una companya (Solene) i un company (Greg) francesos (sorpresa!) els dos, molt bona gent, informàtics els dos. Ens entenem amb anglès, evidentment. Ja he acordat amb ells que un dia ens han de fer "canard".

Llavors hem anat a comprar. I sols sortir, un cotxe agafa, es traga el bordillo, perd el control i es queda, després de fer un derrape tremendo, creuat completament a la carretera. Aquí la repetició dels fets (representats cotxes en els dos sentits):

  1. --- _ _ _ (ishbum!)
  2. --- \ _ _ (nyiiiiiiiiiiiiii!)
  3. --- - _ _ (nyiioooooooooo!)
  4. --- / _ _ (nyaaaaac!)

Alucinant. El cotxe s'ha quedat a mig metre del que venia de l'altre sentit. I bueno, después d'esta benvinguda tan cordial, hem anat a comprar quatre coses pa menjar, que per cert i tot sigue dit, vaia súper (Aldi) més raro! No trobava res!

La gran alegria del dia ha estat veure que l'Skype funciona d'allò més bé, tot i tenir una connexió molt lenta!

I bàsicament res més, després pos les coses típiques que se fan a un pis: es menja, es desfà la maleta, i tot lo rollo. I he pensat: "He de crear el blog!" I aquí em teniu redactant-lo

Sobre impressions, les que ja venia sabent. Irlanda és un país preciós. Tot és verd i molt bonic, i la gent és molt amable, són una passada de persones. I el dato més important del dia: festes universitàries aproximadament cada 2 dies!

I aquí finalitza la primera entrada! Salut a tothom!


Primer dia a Irlanda