My wish

It's been some time since I left the Green Island. And today, checking my profile pictures, I came accross that one of Lough Gur. I look back at that moment of my life and I can only describe it as total happiness, that is, Nirvana. Maybe I'll find something (let's dare to say) better in the future, who knows. But right now, that place and time will remain as my constant, my angular stone, the moment when I was totally happy and worryless.

I'd like to go back there and then, so badly. Not only then, but the whole time I was there. It was like being inside a huge bubble, no problems, no worries, just happiness, cool friends, great moments and many stories to remember afterwards. I'm out of that bubble now. And it hurts so much.

A "maxixan" (magician ;) ) may be able to put smoke into a bubble, and there it remains comfortably, until the bubble explodes. But once the smoke has gone out of that bubble, it's impossible to put it back there. It has spread and mixed up with the normal-and-standard-to-be air. It's over, forever. Everything is back to "normal", the smoke has lost its particular essence and has succumbed under the comforting-because-of-its-normality air nature, ceasing to be spontaneous, creative, exciting, cheerful and unique. The bubble is no longer there to remember the smoke who he used to be. And it hurts so much.

Please come back and surround me again, embrace me like you used to do with your green, wet but warm hands. Let me hear your sounds, smell your grass, see your heartstopping landscapes, touch your atlantic rocks and woods, fill my mouth with your water again. Heal me again, like you once did.

That's my wish for the next year yet to arrive.

Pictures...

/*****CATALÀ*****/

(English version below)

Sí, ho sé. He d'escriure moltes coses però mai trobo el moment o la inspiració. Però bueno, com ahir vaig fer una mica d'ordre de fotos que tenia pel disc, aquí us deixo els nous àlbums! Quan tingui un moment escriure la recepta del pollastre, Erasmus friends! ;)

Chicken's Recipe

Lough Derg Trip

The Cranberries Concert

Flying Pictures - May

Aran Islands' Trip

/*****ENGLISH*****/

Yes, I know. I have to write down many things, but I can't find the time or the inspiration. Anyway, given that yesterday I sorted out my pictures of my hard disk, here you have the new albums! Whenever I have a moment I'll write the receipt for the chicken, Erasmus friends! ;)

Chicken's Recipe

Lough Derg Trip

The Cranberries Concert

Flying Pictures - May

Aran Islands' Trip

Dino's Birthday - 29/05/2010

/******English translation below!*******/

----CATALÀ----

Bé, el primer que hauria d'explicar és qui és el Dino. L'he nombrat alguns cops, crec, però no costa gens fer un recordatori. En Dino és un professor de la universitat, procedent de Bòsnia, que treballa al departament on sóc jo. I d'on ve el seu nom? Doncs bé: Edin Omerdic--->E dinO merdic--->dinO. O almenys aquesta és la conclusió a la que he arribat jo. En Dino és un home genial, dels autèntics, sempre disposat a ajudar i fer riure, mai se li acabaran les batalletes per contar. I a banda, és un crack. Alguns dels seus amics el desciuren com: "Si en Dino hagués anat a arreglar la fuga de petroli, en dos dies estaria tancada."

Bé. Doncs resulta que en Dino va nàixer, com tots nosaltres, i resulta que el dia 29 celebrava que feia un múltiple de 365 dies (i cada 4 anys, 366) que havia nascut. Així doncs, em va acovidar a casa seva a celebrar l'aniversari amb una barbacoa de corder (xai). LoPau i l'Anna m'havien comentat que de cara la nit volien fer una brisca de poker, i els vaig dir que no patissin, que sobre les 19-20 ja seria a casa. Res més lluny de la realitat.

En Dino em va dir que sobre les 13 o 14 fes cap a casa seva. Vaig arribar a les 13:30, i em trobo amb el següent:

De Dino's Birthday

Increïble. En Dino havia anat el dia abans a Dublín, en busca d'un pastor, per poder comprar un corder sencer. I sencer l'estaven cuinant! Havien partit un barril de Guiness per la meitat, que era on posaven les brases, mentre al costat, amb una petita foguera, en feien de noves. Vaig saludar als seus amics, molts d'ells de Bòsnia, i a la seva dona, Isela (no ho sé escriure bé!), que va estar vivint la tira d'anys a Girona i parla un català (i castellà) exquisit. No vaig tenir ni temps de deixar la bici que en Dino i jo vam pujar al cotxe per anar a comprar carbó (se'ls estava acabant la rama, suposo) i altres coses.

Quan vam tornar, el Dino va tornar a marxar, i jo vaig estar per allí coneixent a la gent. Els seus amics de Bòsnia vivien a Dublín, però havien vingut a celebrar l'aniversari, també. També hi havia un home irlandès, de Dublín, bon home. I hi havien els pares de l'Isela, que no parlaven més que bosni, "no english".

L'Isela i la seva mare havien preparat menjar per anar engrapant mentre es rostia el corder (necessitava 6 hores de cocció). Una mena d'ensaimades salades plenes de carn picada, bollets amb pepinillo i coses rares per dintre, bollets amb carn picada, formatge tendre (tipo mató) amb ceba, amanida de tomates i mozzarella... Exquisit. Infinitament exquisit.

Vam anar menjant fins que, cap a les 17 i pico, el corder va estar llest. Increïble. Es desfeia a la boca. Infinitament tendre i exquisit. Boníssim! Ens el vam menjar amb pa de pita i unes altres coses rares, vaig disfrutar de mala manera.

De Dino's Birthday

Quan vam acabar de menjar, la festa continuava. Vam jugar al frisby i a intentar clavar un clau a un tronc (un clau diferent per participant) amb la part afilada d'una destral, fent un moviment procedent de la part baixa del genoll. Us dic jo que és difícil. Ens hi vam passar estona i estona. Va ser llavors quan va venir el pare de la Isela, i al primer intent, li va clavar una merla al clau que quasi l'enclava del tot. Ens vam quedar tots: Uhhhhhh... Hehe. Va ser molt bo, jaja.

La festa va seguir tota la nit. Vam fer un concurs de karaoke (motivats després de veure la final d'Eurovisión) i la Isela i jo vam cantar "Sin miedo a nada" ('Me muero por conoceeeeerteeeeee, saber que es lo que piensasss...'), disfressats amb unes màscares venecianes. En Dino em va comentar que abandonés el projecte i em dediqués a cantar. D'una banda, és un elogi, però si ho penses millor... :P Al cap d'una estona, en Dan va anar a buscar el violí al cotxe i va tocar per a nosaltres, fins i tot una altra noia va tocar acompanyant a les filles del Dan, que són campiones d'Irlanda de dança ilrandesa. Va ser al·lucinant com ballaven aquelles nenes (11 i 9 anys, crec)!

I festa i més festa. La música, genial, millor que la de molts pubs i/o clubs. Em van ficar Nightwish, imagina't. Jo al·lucinant mandarines. No entraré en més detalls, però ho descriuré amb una paraula: DESMADRE!

I bé, no vaig arribar ni a les 19 ni a les 20 a casa, sinó a les 3:45, així que ja us podeu imaginar perquè parlo de "desmadre". Va ser un dia inesperadament divertidíssim. Repetirem!

Dino's Birthday

----ENGLISH----

Well, first I should explain who Dino is. I think I've written about him some times, but it's better to remember something about him. Dino is a professor of the university (UL), from Bosnia, who works in the same departmen as I do. And where does his name come from? Well: Edin Omerdic--->E dinO merdic--->dinO. Or at least that's the conclusion I've reached to. Dino is an awesome man, an authentic one, always ready to help and make you laugh, he always has stories to tell. And, moreover, he is a "crack" (like football players). Some of his friends describe him as: "If Dino had gone to fix the oil leak, it would have been fixed in two days."

Well, it happened that Dino was born some day, as all of us, and it happened that on the 29th of may, he celebrated that a multiple of 365 days (and every 4 years, 366) had passed since that day. Then, he invited me to go to his house to celebrate his birthdat with a lamb barbacue. LoPau and Anna told me that they planned to play poker at night, and I told them not to worry: I expected to be at home at about 19-20. There was nothing less true than that.

Dino told me to go to his house between 13 and 14. I arrived there at 13:30, and I found this:

De Dino's Birthday

Unbelievable. Dino had gone to Dublin the day before, looking for a shepherd, in order to buy a full lamb. And they were cooking it fully! They had cut a Guiness barrel in half, where they put the embers, while they made new ones in a small fire next to it. I met his friends, many of them of Bosnia, and his wife, Isela (I don't know how to write it!), who had lived many years in Girona (Catalonia, Spain) and spoke catalan (and spanish) very well. I had just left the bike when Dino and I took his car and went to buy some coal (they were running out of wood, I suppose) and other things.

When we came back, Dino left again, and I stayed there meeting new people. His bosnian friends lived in Dublin, but had come to celebrate his birthday too. There was also an irish man, from Dublin, a good man. And there were also Isela's parents, who only spoke bosnian, "no english".

Isela and her mother had made some food to eat while we waited for the lamb to be ready (it needed to be cooked for 6 hours). Salted biscuits filled with mince and other things, white cheese with onion, tomatoes and mozzarella salad... Exquisite. Infinitely exquisite.

We ate until, at 17ish, the lamb was ready. Unbelievable. It melted in your mouth. Initinitely soft and exquisite. So good! We ate it with pitta bread and other strange things, I enjoyed it soooo much!

De Dino's Birthday

When we finished eating, the party went on. We played frisby and trying to put a nail into trunk (one different nail per player) with the sharp side of an axe, making a movement coming from the low part of your knee. I can tell you that it was difficult. We spend time and more time. And then, Isela's father came and, in his first try, hit the nail so hard that went almost fully in the trunk. Uhhhhhhh... Hehe. It was bloody funny, haha.

The party went on all the night. We made a karaoke contest (motivated after watching Eurovision's final) and Isela and I sang "Sin miedo a nada" (Spanish duet love song :P), disguised with venetian masks. Dino told me to forget my project and start my singing career. On the one hand, that is a good thing to be told, but in the other one, if you think better of it... :P After a while, Dan went to his car and brought his violin. He played for us and then a girl played irish music while Dan's daughters danced (they are the Ireland champions in traditional irish dance). The way those girls (aged 11 and 9, I think) danced was amazing!

Party and more party. The music was awesome, better than most pubs and/or clubs. They put Nightwish too, can you imagine that?! I couldnt' believe it. I won't go into further details, but I will describe the party in just one word: CHAOS!

Well, I didn't arrive home neither 19 nor 20, but at 3:45, so you can imagine what I want to mean by "chaos". It was an unexpected very funny day. We will repeat!

Dino's Birthday

Volleyball Day - 23/05/2010

/******English translation below!*******/

----CATALÀ----

Com ja vaig dir, tinc algunes coses per explicar, el que no tinc és temps per fer-ho!

El diumenge, el dia després del viatge a Lough Gur, vam quedar al pati de casa nostra per fer un partidillo de volley. Érem: Clemens, Andrea(2), LoPau, Anna, Nando i jo.

LoPau i l'Anna van construir una xarxa improvisada amb un fil i unes quantes bosses de plàstic, tal i com podeu veure a les fotos. Actualment, el veí que s'ha instal·lat ens ho ha conquerit i hi penja calcetins i calçotets... :(

De Volleyball Day

Feia un solet exquisit, com el dia abans, tot i que vaig intentar mantenir-me a l'ombra perquè portava una cremada que feia por.

Ens ho vam passar molt bé, vam beure llimonada i vaig adeprendre el funcionament bàsic del volley. Vam passar una tarda genial!

Volleyball Day

----ENGLISH----

As I said, I have some things to explain, but what I don't have is time to write them down!

The Sunday after Lough Gur trip, we met in the back courtyard of our house to play volley. We were: Clemens, Andrea(2), LoPau, Anna, Nando and me.

LoPau and Anna built an improvised net with a line and some plastic bags, as you can see in the pictures. Currently, this net is used by our new neighbour as a tender line... :(

De Volleyball Day

It was an exquisite sunny day, as the day before, nevertheless I tried to stay in the shadows, as I was totally sunburnt from the day before.

We had a really good time, we drank lemonade and I learnt the basic way of playing volley. We had an awesome afternoon!

Volleyball Day

Lough Gur Trip - 22/05/2010

/******English translation below!*******/

----CATALÀ----

Feia dies o mesos que no actualitzava ja, i ja tocava. Últimament m'han tornat a passar coses que m'han fet tornar a posar els dits sobre el teclat, com va ser el viatge amb bicicleta al Lough Gur (Llac Gur).

Quan vaig arribar aquí no tenia bici, i no va ser fins farà unes setmanes, quan va marxar el David a Suècia, que li vaig comprar la seva bici. M'ha estat molt útil per anar a la universitat, però m'ha obert un munt de portes per visitar Irlanda, de la millor forma possible.

Parlant amb el Clemens va sortir el tema de la bici. Ell també n'havia comprat una, així que em va comentar que teníen pensat una mena de viatget a un llac i tal, i no vaig dubtar en accedir.

Ens vam llevar ben pronte, si no recordo mal cap a les 10 em vaig trobar amb en Clemens (Alemania) i vam anar cap a l'Aldi. De camí se'ns va unir Miriam (Alemania). Vam comprar lo bàsic: pa, pernil, formatge, xocolata i nous. Quan ho vam tenir tot, vam anar a buscar a la Paula (Polònia). No era a casa, estava comprant al Dunnes, així que vam fer cap allí. Vam aprofitar per fer un rierol, però llavors vam veure que els frens de la bici de Paula no funcionàven. Fent ús de tècniques ultraavançades i d'una habilitat increïble, en Clemens va ser capaç de dotar a la bici de la Paula amb un fre ABS que feia por.

Un cop llestos, vam anar cap al Lough Gur. Es tracta d'un petit llac d'uns 500 metres de diàmetre, que està a uns 20 km al sud de Limerick. Vam anar tirant tirant. Vam fer una parada a una gasolinera per comprar de beure (feia un sol que badava les pedres!) i... vam arribar!

Així sembla molt fàcil, però vam haver de fer els nostres quilòmetres, i saludar a més d'una vaca, però al final vam arribar. Cal destacar que no ho haguéssim aconseguit si no hagués estat pel mapa d'en Clemens. Sofisticat i precís, tal com podeu observar al seu àlbum de fotos.

Vam fer cap a un cercle de pedres molt antigues, i allí vam jeure sobre les margarides a prendre el sol una estona. En aquell moment, em vaig sentir com al paradís. Vam estar una estoneta allí, vam fer 4 fotos i vam seguir, perquè tot i que érem a la zona turística del llac, no érem de fet al llac en sí.

De Lough Gur Trip

Vam rodejar el llac però no trobàvem cap accés al mateix. Llavors, va ser quan Paula va dir que havia vist un camí al costat d'una iglésia que estava per allí perduda. Vam tornar cap enrera i vam haver d'obrir una valla (suposo que en aquest punt vam entrar a una propietat privada, no ho vull saber) per poder arribar, per fi, al llac.

Era petit però era ben bonic! Una gran recompensa, després de tot. Estava rodejat per un alambre de ferro. En Clemens va fer la broma de si estaria electrificat, i per no tentar a la sort vam passar per sota. Ens vam descalçar i vam entrar una mica al llac. Va ser llavors quan al Clemens se li'n va anar la castanya i diu: jo em banyo! Es va treure els pantalons i el jersei i ale, a l'aigua! Míriam i Paula el van seguir, així que no vaig poder ser menys! Va ser el bany en calçotets més bo i refrescant que he pres mai! Aigua "neta" (tot i que plena de me que venia del fons) i ben freda, que bé sentava amb el sol que feia!

Va ser llavors quan en Clemens em va dir que podria fer una foto de tots dins de l'aigua. Així que vaig tornar on tenia la càmara i vaig anar a posar-la amb temporitzador sobre un dels pals de fusta per on passava l'alambre del costat del llac.

PZZZZZZZTTTTTTTT!!!!!!!!!! Flas! Toma chispazo! Sí, estava electrificat. Us ho puc confirmar. Sense voler vaig tocar amb el maluc al cable, i al principi em pensava que m'havien llençat dues pedres a les cames, però va ser en veure la cara del Clemens quan vaig veure que acabava de sofrir una petita electrocució. Jajaja! Igual m'ha arreglat una mica la matèria gris, qui sap!

Un cop ben banyats, ens vam posar al sol a secar, mentre menjàvem un àpat ben merescut. És en aquest moment quan em vaig cremar de tal manera que encara avui se m'estan pelant braços i cames :P

Quan ja en vam tenir prou, cap a les 17, vam iniciar la tornada a casa. Va ser molt més curta que l'anada, en una horeta i mitja érem al lloc. Miriam va mirar el comptaquilòmetres abans de separar-nos: 58km (no vam anar per la carretera principal, sinó per secundàries). Que si comptes el camí que encara em va quedar fins a casa, uns 60km ben aprofitats.

Realment va ser un dia genial, ens ho vam passar bé i vaig conèixer a la Miriam (tot i que ja ens havíem conegut a una sessió de cine domèstic) i a la Paula, dos noies genials. En Clemens ja el tenia més que conegut, però no va deixar de ser una bona oportunitat per fer el cabra amb ell.

De Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)

Un dia perfecte, en resum. Ni un núvol, solet, bon temps i bona companyia! Què més es pot demanar? :)

Lough Gur Trip

Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)

----ENGLISH----

It's been days or maybe months since last time I updated my blog, and now it's the time to do so. Lately, some things have happened to me that have me made to put my fingers on the keyboard again, like last bike trip to Lough Gur (Lake Gur).

When I came here I had no bike at all, and it has been like this until some weeks ago, when David left to Sweeden and sold me his bike. It's been very useful so long to go to the university, but it has also offered me many ways to visit and explore Ireland, in the best way ever.

Talking to Clemens, the bike topic came to the conversation. He had also bought a bike, so he told me that he planned to go to some kind of lake with friends, and I didn't hesitate to join them.

I got up early, if I'm not mistaken at about 10am I met Clemens and went to Aldi. In our way we were joined by Miriam. We bought the basic things: bread, ham, cheese, chocolate and nuts. When we had bought everything we needed, we went to fetch Paula. She wasn't at home, she was actually shopping in Dunnes, so we went there. We didn't waste our last chance to go to the toilet, but then we realized that Paula's bike breaks weren't working. Using ultra-advanced techniques and an amazing hability, Clemens managed to provide Paula's bike an awesome ABS break.

Once ready, we departed to Lough Gur. It's a small like of about 500m of diameter, which is at about 20km from Limerick. We rided for a while and stopped in a petro station to buy something to drink (the sun was really hard that day) and... we got there!

It looks pretty easy, but we had to ride for some kilometers and say hello to some cows, but we finally got there. It should be taken into account that hadn't it been of Clemens' map, we would have never got there. Sophisticated and precise, like you can see in his pictures.

We arrived to a circle of ancient stones, and there we lay on the flowers to sunbathe for a while. In that precise moment, I felt like being in heaven. We spent a little time there, took some pictures and went on, because although we were in the lake's area, we weren't actually next to it.

De Lough Gur Trip

We rided circling the lake, but weren't able to find any access to it. Then, Paula said that she had seen a small path next to a curch which we had already passed. We went back and had to open a door (I suppose that in that point we went into private property, I don't really want to know it) to arrive, finally, to the lake.

It was small but so wonderful! A great reward, after all. It was surrounded by some iron wire. Clemens joked that maybe it was electrified, and we passed below it, just in case. We took off our shoes and went into the lake. It was in that moment that Clemens got mad and said: I'm bathing! He took off his shorts and shirt and went directly into the water! Miriam and Paula followed him, so I couldn't say no! It was my best and most pleasing bath with underwear I had ever taken! The water was "clean" (despite of the shit that came from the bottom) and cold, it felt so cool in that sunny day!

It was then when Clemens asked me to take a picture of our four in the water. Then I went to the shore, where I had left my camera, and put the timer on. I was about to place it on one of the sticks holding the iron wire around the lake when...

PZZZZZZZZZZTTTTTT!!!!!!!! Yes, it was electrified. I can confirm it now. Without realizing it, I touched the cable with my waist. In the beggining I thought somebody had thrown two stones at my legs, but when I saw Clemens' face I realized I had just suffered an electric shock. Hahahaha! Maybe now my brain works correctly, after all!

After having a good bath, we stayed in the sun for a while in order to dry ourselves, while eating a really deserved meal. In that moment I got so sunburnt that currently my skin is still falling of my arms and legs! :P

When we had enough of it, at around 17h, we initiated our trip back home. It was shorter than the "going trip", in about one hour and a half we arrived home. Miriam looked at the meter before leaving us: 58km (we didn't ride through the main road, but through secondary ones). Adding the distance which I still had to do to go to home, 60km.

It was an awesome day, we had a great time and I met Miriam (although I already knew her from a home cinema session) and Paula, two really nice girls. I already knew Clemens, so we had a good chance to do crazy things.

De Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)

A perfect day, to sum up. No clouds, sunny, good weather and good company. What else can I ask for? :)

Lough Gur Trip

Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)

Celtic Explorer, Galway Bay near Aran Islands , dia 7 – Dofins, cartes i més...

Avui ha estat una dia d’estos que en podríem dir productius i espiritualment enriquidors. Com sempre, ha començat amb el descens des del llit (cosa no tan trivial quan el llit està a metre i mig del terra i sense escales), la dutxa i el mega esmorzar irlandès.

Pel matí m’he dedicat a retocar l’aplicació altre cop, perquè segurament demà la podré provar, al final. He descobert que molta feina que havia fet manualment te la fa Java en un plis plas, però bueno, millor descobrir-ho ara que al setembre. En tot cas, ja s’havia fet quasi hora de dinar, així que he anat i m’he menjat un bon bol de “recapte irlandès” (o així ho definiria jo, per la semblança amb el que menjo a casa), que es deia “Dublin noseque”, estava molt bo.

Després de dinar ha començat la missió. Hem anat a observar una zona on les gambes fan uns petits forats al terra. Els hem pogut veure amb vídeo d’alta definició, i han pogut fer mapes batimètrics bastant bons de la zona, avui els sistemes de navegació han funcionat bastant bé i la missió es podria considerar quasi bé un èxit, tenint en compte tots els problemes que hem tingut els altres dies.

No obstant, l’accés a la cabina de control estava bastant restringit avui, ja que no volíem tenir problemes amb el pilot antipàtic (que a hores d’ara quasi tota la tripulació no pot soportar), així que m’he quedat al Dry Lab amb el Seán. Estava jo allí tant tranquil i ha vingut un mariner i m’ha dit: “Joseph! Corre vine que en Mikelin ha vist dofins!” Així que he anat i els he pogut veure nedar, tot i que els he vist poca estona i sols les aletes dorsals.

Passat això i després de passar una estona al Dry Lab, m’ha vingut la son, així que he anat a fer una migdiada que quan m’he despertat quasi era hora de sopar. He anat a buscar l’Antonio i ens n’hem anat a sopar amb el Dino. Com ja ve sent costum, he passat una molt bona estona amb ells, en Dino n’ha explicat de les seves altre cop. No em puc explicar com és que tot li passa a n’aquest home!

Després de sopar (les 19) he anat al Dry Lab altre cop, i he estat per allí fent coses i tal, fins que ha sigut l’hora de la posta de sol. Ha estat preciosa. El mar estava calmat com una bassa d’oli, el sol es reflectia i el sol estava ataronjat. Realment preciós. He estat al tercer nivell (al pont, o “bridge”) del vaixell amb el Hamad fent fotos, quan de cop salta el Garrek i diu: “Dolfins!” Llavors ha estat la meva, perquè portava la videocàmara a sobre, els he pogut filmar saltant, que guai! M’he fet fotos amb el Hammad, realment és una persona meravellosa, sempre trobarà la manera de donar-te ànims.

Ha estat llavors quan ha aparegut el Dan i ens ha convocat a tots per fer-nos una foto de família. Ens n’hem fet una i llavors ens han donat accés a la part de davant del vaixell, i ens n’hem pogut fer una amb la posta de sol darrera, realment genial. Es respirava un ambient magnífic, ambient de final de missió, ambient de família.

Llavors ens hem dispersat, però jo he fet cap a la cuina amb el Hammad i el Seán per a fer un te. Se’ns han unit l’Antonio i en Dino, llavors ha vingut en Dan i s’ha emportat al Dino, i en Seán i jo no sé com hem fet cap a la “meeting room” (sala de reunions). Per casualitats de la vida hi havia una baralla de cartes per allí, de forma que el Seán m’ha ensenyat a jugar a alguns jocs, ja que no en sabia cap amb baralla de poker, tot i que al final ha resultat que eren quasi els mateixos jocs que amb baralla espanyola.

Al cap d’una estona s’han unit en Dan i el Hammad, però sols s’han quedat una partida. Després en Seán i jo hem seguit jugant, fins que s’ha començat a adormir i ho hem deixat estar, no sense abans ensenyar-li com és una baralla espanyola al Google (que sempre està a mà). Abans de marxar a les habitacions, però, hem anat a donar la bona nit al Dino, que resulta que estava a la cabina de control amb l’Antonio i el capità del vaixell.

Que bo! Resulta que l’alcohol i el tabac, si el compres en aigües internacionals, és lliure de taxes... Molta gent ha aprofitat l’ocasió, jajaja! Li has de comprar al capità, no m’extranya que hagi acabat fent petar la xerrada amb el Dino, aquest home enganxa a tothom per banda, jajaja!

I res més, ara he arribat a l’habitació i he escrit això. Demà farem una mini missió pel matí, on podré provar per fi la meva “dichosa” aplicació, i de tarda tornarem cap a Galway. Hora prevista d’arribada a Galway: 18h!

Bona nit...

Ju

PD: Òbviament, ara cau una mica de FFX... Jejejej!

Celtic Explorer, 53º 59.763’N 12º 54.040’W , dia 6 – Balenes!

Bé, tal i com el títol indica, avui hem vist balenes (després de l’ou ferrat, dos talls de beacon, dos salsitxes, un tall de butifarra negra, un tall de butifarra blanca, dos torrades i un cafè amb llet)! Era una família de no sé quina espècie que anava nedant nedant. Els he fet una foto, però eren molt lluny, així que m’he proposat fer un vídeo, a 20X de zoom, però quan s’ha acabat de rebobinar la cinta ja havien desaparegut... Possiblement s’han espantat, quina llàstima! Pero igualment ha estat xulíssim veure-les nadar totes juntetes, i una experiència única veure-es en llibertat... jejeje!

Aquest matí havíem de començar una exploració ben pronte, a les 8:30, però quan anaven a començar han vist que el multibeam sonar havia deixat de funcionar, així que s’han passat tot el matí arreglant-lo, descobrint finalment que no tenia cap problema, al cap d’una estona l’han tornat a funcionar i ha funcionat. No obstant, no està molt clar què li passa, perquè hi ha moments que es desconecta.

He aprofitat el matí per comprovar coses de l’aplicació que no podré provar, corregint alguns errors i millorant les funcionalitats.

Després d’un bon dinarillo han llençat el ROV a l’aigua i han començat a explorar. Jo he acabat de corregir uns problemes del programa (tot i que crec que encara en queden), i he anat a filmar una mica a la cabina de control. Al cap d’una estona m’ha agafat son, així que he anat a l’habitació i he pegat una roncadeta, ningú em troba a faltar...

Quan he tornat a obrir els ulls he tornat a gravar una estona, llavors el multibeam sonar funcionava molt bé, i estaven adquirint moltes dades a bona qualitat. He filmant una estona, fins que ha vingut el pilot borde i m’ha fotut “amablement” fora. Ha estat llavors quan he decidit vindre a escriure una estona.

He escrit 4 coses i m’he posat a llegir els apunts de Processat de Senyal del Lagunas, avui m’he plantejat rellegir-los tots, em poden ser molt útils per al projecte, i al final explica el filtre de Kalman, que no està de més saber-ho. Ara he anat a fer un break per buscar les coordenades d’ahir i avui i envio això per correu, que el sopar se serveix en 5 minuts! ;)

Ju

Celtic Explorer, 54.1992380ºN 12.672313ºW , dia 5 – En aigües irlandeses

Avui el dia ha estat més o menys el mateix, más de lo mismo.

De tarda m’he passat fent guardia mentre l’Antonio descansava, és a dir, he jugat al FFX.

Després de sopar (porc, arròs amb espècies i patates fregides) he llegit quatre coses del GAPS (sistema de posicionament i navegació), ho he comentat amb el Hammad i llavors hem anat a una reunió amb tot l’equip.

Ha estat una reunió llarga on hem comentat com havien anat les coses, establert línies d’acció per al dia següent, i hem fet bromes. Hi ha molt bon ambient de treball (a excepció del pilot borde que ojalá caigués per la borda en plena nit i ningú se n’enterés), i això fa sentir a gust. Ens en riem de les pròpies errades, pur esperit teleco. Ha estat bo quan en Dan ha comentat d’agafar terra del fons marí i vendre-ho com a relíquia de colecció, dient les coordenades d’on havia estat extreta (ja que precisament hem tingut errors greus amb l’emmagatzematge de la posició), però que sols en podies vendre 9 unitats per considerar-ho de colecció, 10 unitats ja era producció en sèrie. O de fer un tauler d’escacs amb la imatge de la càmara d’alta definició, perquè hi ha una graella ficada allà al mig que impedeix veure bé la imatge del fons marí.
Quan ha acabat la reunió he anat a veure què feia l’Antonio. Llavors m’ha explicat a grans trets com funcionava el filtre de Kalman, que em vull proposar estudiar quan torni a Limerick, sembla interessant i útil. Matemàticament parlant, és clar, no t’ajudarà a obrir una llauna, per exemple, tot i que et pot ajudar a predir on serà aquesta llauna a partir de dades redundants amb un error mínim. Interessant, huh? També m’ha ensenyat el AUV (Autonomous Underwater Vehicle, vehicle autònom submarí) i el ROV que tenen a Croàcia, i m’ha explicat per a què volen aplicar el filtre de Kalman en aquest context, tot molt interessant.

Després d’una “sinyora” master class, hem dit d’anar a dormir, però abans hem passat per la cuina a fer un gotet de llet (jo) i un got d’aigua (l’Antonio), i hem estat xerrant una bona estona. Ha estat quan ens n’anàvem que passava per allí el Dino i ens ha sabut mal i ens hem quedat a fer-li companyia.

Hem passat una gran estona amb ell, realment és molt agradable i graciós, i ens ha explicat vivències que ens han fet riure a pulmó. Per exemple, quan el seu pare va agafar el mando de la tele pensant-se que era la calculadora i va començar a canviar canals a lo loco, i cridava:”Però on està el 0?!” O també quan li va deixar una calculadora a son pare en mode octal (no el decimal de tota la vida) per contar uns sacs de farina que havien comprat, i li sortien menys sacs dels que havia comprat i es va començar a c***r amb tot, mentre el Dino es partia la caixa per allí... Jejejeje. Realment és una persona que sempre et farà passar bons moments.

Ju

Celtic Explorer, Porcupine Bank, dia 4 – Comença l’acció

Bufff... Quina son! Ahir per la nit finalment ens vam estar barallant una estona l’Antonio i jo amb el sidescan sonar. En Seán ens va fer el conexionat i el vam fotre dins d’una pica enorme amb aigua, i ens vam estar barallant amb els ports COM fins que vam començar a fer fotos acústiques d’aquella pica tant preciosa. Llavors se’m va ocudir provar d’injectar senyal GPS a l’aplicació, per tenir les imatges referenciades en temps. Per a això, vaig fer servir la meva aplicació que tradueix de PHINS Standard a GPS, i va ser llavors quan vaig veure que no funcionava... Així que ho vam deixar per al dia següent i a dormir! Icom deia abans: bufffff!!! Quina son aquesta matí! Pero quan he recordat els ous amb beacon, salsitxes i tot el rollo m’he aixecat ràpid! Jeje!

Després d’esmorzar he anat una estona amb el portàtil a la meeting room, i he arreglat l’aplicació. Tot satisfet, me n’he anat a l’habitació altre cop, i mentre l’Antonio dormia de lo lindo m’he ficat a viciar al Final Fantasy, com un bon científic. Nando! Per fi he sortit del desert aquell tant pesat! Yuna ha invocat a Valefor sense vara quan caia d’esquena i ara començo a fer el templo aquell dels Yevon.

S’ha fet “hora de dinar” (les 12, vamos) i he anat a menjar algo, tot i que no havia cremat res de l’esmorzar, jeje. I després de dinar ha estat quan he anat a l’habitació i m’he canviat per anar al gimnàs. Al final no vaig poder anar ahir, així que he anat avui. He fet unes quantes peses, flexions i tota la pesca, i llavors dic: vaig a provar la cinta de córrer! Ec. Casi m’estampo 3 o 4 vegades, perquè el vaixell es movia i jo m’empastrava contra la paret del costat o me’n sortia de la pista, realment han estat 30 minuts de carrera amb tensió constant! Però bueno, tot se supera en aquesta vida. 10 minutets de rem i cap a la dutxa! Que bé m’ha sentat!

Llavors he agafat la videocàmara i he anat a veure al Dino a la cabina de control, però en aquell moment estaven ofegant el ROV, així que he filmat com s’enfonsava, i he anat llavors a la cabina. He estat filmant com a una hora i pico els monitors del Dino (m’adormia al final), tot i que al final em fallava el braç, que el tenia petat de fer peses... Jejeje! Hi ha hagut un moment divertit, que ha estat quan hem topat amb un banc de peixos al fons. Vaia munt de peixos! I era curiós, perquè teníem una càmara que apuntava als “thrusters” (motors, hèlices del ROV), i veies peixos a una banda i a l’altra veies sortir “puré de peix”, pobrets! Però és que són com els guppys, no s’aparten ni que els peguis!

Al cap d’una estona, quan he acabat la segona cinta DV de la càmara, en Dino m’ha dit que no feia falta que filmés ja, que podia descansar unes 2 hores mentre feien una “survey” (la traducció literal és enquesta, tot i que es refereix a inspecció del fons marí), així que he anat amb l’Antonio i hem provat de referenciar en temps altre cop la senyal del sidescan sonar amb la senyal convertida a GPS per la meva aplicació. Aquest cop sí que ha funcionat!

Quan ho hem aconseguit eren les 18, així que... A sopar! Jeje! Mama! He menjat col! Au, ara fins d’aquí 2 o 3 mesos no en toca més.

A les 19, després de sopar, en Dino i jo hem anat a gravar (jo filmant i ell fent fotos) com treien el ROV de l’aigua. Es veu que han perdut alguns components hidràulics del ROV per culpa de les onades, així que demà de matí passaran un temps reparant-ho. Per cert, vaia biruji feia a aquelles hores! Bufava un ventet que Déu n’hi dó!

Després que en Dino ens expliqués jocs de cartes i de fer tonteries (algunes no tant tontes, jeje), hem tingut una reunió i hem comentat com ha anat el dia, i hem establert accions per demà. Potser demà ja integren el sidescan sonar al ROV i podem començar a operar-lo l’Antonio i jo! Quins nervis!

Finalment, després de la reunió he anat a fer un danone amb en Dan (ell tè, per supost), i hem comentat coses del meu futur projecte. Té forma i la idea està molt bé. Com ho faré, això ja serà una altra cosa... jejeje!

Ara mateix ens estem movent, crec que anem cap a la part sud del Porcupine Bank (busqueu-ho a un mapa de l’oceà irlandès al Google xeic!), que demà volen testejar el robot a 3000 metres. Sona normal dit així, però llavors jo m’aturo a pensar i tu pensa: són 3 kilòmetres! Pensa-ho en una carretera llarga. Tu estàs a 3 Km i a 3Km rebs informació que t’envia un robot, els maneges a distància i veus el que ell veu per les càmares a temps real. És una bogeria! Doncs ara pensa-ho però submergit a 3 km. Es troba a una pressió més de 100 vegades la de l’atmosfera, i segueix funcionant a la perfecció, i pa colmo t’envia la informació de posició al vaixell a través d’ultrasons, i tu ets capaç de rebre-ho. Pffff... I pensar que a vegades has de pegar porrazos al mando de la tele perquè no et canvia el canal! :’( I pensa lo que ha de pesar el cable per on envia la informació per fibra òptica! És un cable prou resistent per poder-lo aixecar, no vull el que pot pesar el ROV, doncs ara pensa lo que ha de pesar 3000 metres d’aquest mateix cable! Jo no entenc com no ens hem afonat ja... :P

Bueno, ja us he escrit prou cosa, vaig a pegar una viciadeta al FFX! Bona nit i fins demà!

PD: m’estic aficionant al té “matat” amb un “xorriu” de llet, realment està boníssim!

Celtic Explorer, aigües irlandeses (a unes 50 milles de la costa), dia 3 – En aigües irlandeses

Veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaa... Uffffff... Això es mou eh! Jeje! Vinga, dutxa (fent equilibris) i cap a esmorzar! Ou, beacon, salsitxa, butifarra, torrades, cafè amb llet, suc de taronja, plàtan... Ja estic ple!

Amb tot el que he “jalat”, al final ja em començava a sentir algo marejat, així que he anat a coberta. Allí m’he trobat al Hammad i m’ha dit que havia vist dofins! I jo no hi era! Quina rabia!!! He passat una estona i no n’he vist. No és estrany, perquè llavors ja estava operant el Multibeam Sonar, que espanta als animalets amb els sons que emet. Però seguiré intentant-ho...

Llavors, veient que no hi havia res per fer, he anat al meu camarot i m’he posat a actualitzar el blog. Llavors ja començava a estar algo revolt. He jugat una estona al Final Fantasy X i he anat a dormir una estona... Eren les 9 i algo... I m’he despertat a les 12:30...¬¬’ Llavors ha entrat l’Antonio a la cabina i m’ha dit que m’afanyés o em quedaria sense dinar, i que el ROV (el robot submarí) estava a l’aigua!

Així que he apretat a córrer perquè el dinar se serveix sols de 12 a 13! Ec . El menjar aquí està boníssim! Mira que sols he dinat una simple sopa, però és d’aquestes potents potents que et deixa ple!

Un cop he acabat de dinar, he anat a carregar la càmara i he estat una estona amb en Hammad, l’Anna (una noia alemana molt simpàtica, que estudia els sediments i el coral, crec) i en Paul (un home que es dedica a Teledetecció, del Canadà), mirant com arribaven les dades del multibeam sonar, com es generaven els mapes, i totes aquestes coses. Avui han estat buscant un vaixell francès que es va afonar el 2008, crec que l’han trobat, feia uns 20 metres i sobresurt uns 5 metres del fons marí.

Quan s’ha acabat de carregar la càmara, he anat una estona a la cabina de control a filmar els monitors, fins que ha vingut un pilot l’amabilitat del qual brilla per la seva ausència i m’ha dit que si no estava participant amb el “batch test”, que abandonés la cabina, que feia faltava espai (Calimero: nadie me quiereeeeee!!!). Així que he tornat amb el Hammad i companyia, fins que han començat a treure el ROV de l’aigua, moment en que he anat a filmar tot el procediment.

Un cop acabat, ja era “hora de sopar” (les 18 de la tarda, vamos!), així que ha anat i... i... Marta! Montse! Quim! Toni! (en ordre alfabètic pa que ningú s’enfadi)....... He menjat un “steak” irlandès!!! En salsa de pebre! Hosti tu que bo xeic! Qui m’havia de dir que provaria el bistec irlandès per primer cop en alta mar... Una mica contradictori, no? Pos bueno, ha estat així al final, jeje!

Ara he acabat de sopar i he vingut a escriure tot això, a veure si ho puc enviar a Toni pa que m’ho pengi al blog. El tema és que aquí l’accés a Internet està una mica restringit, perquè va per satèl·lit. Llavors, entrar al blog directament és una mica del palo, perquè trobo que analitzen el tràfic generat. No obstant, es poden enviar correus electrònics, jejeje! En tot cas, ara estic en etapa de desintoxicació de Facebook, ja porto 3 dies eh?!

A les 20, després de veure caure el sol dins del mar, tinc pensat anar a gimnàs a fer unes quantes peses i algo de màquina de rem, que m’estic atrofiant! Igual faig algo de sauna, ja vorem, i suposo que pronte a dormir, o igual vaig a mirar alguna peli al menjador. Aquesta nit, sobre les 00 o la 1, tornem a atracar al port (crec que de Galway), ja que hi ha gent que abandonarà el vaixell, com ara Eoin, que va ser un home que va venir amb mi a fer el curs de supervivència.

Tot això està resultat una experiència genial. Sí que hi ha moments en que veus la gent nerviosa, però al mateix temps vius a prop de la gent amb que treballes cada dia, i això et fa conèixer les persones des d’un punt de vista que mai veuries en un despatx. M’ho passo molt bé amb les sortides i els problemes matemàtics que em planteja en Dino, amb la gana que manifesta el Dan (va ser dir-li que el sopar estava llest i en 10 segons va baixar del laboratori a la cuina corrents!)... A la gent li sembla molt curiós el fet que parli català i castellà, quasi cada dia explico la història d’on visc, com és que parlo dues llengües, i tot això. Però el que trobo molt curiós és que quasi tothom sap que existeix Catalunya, no ho hagués dit mai!

Res més gent! Us deixo i fins demà! ;)

PD: Anna i Clemens! Em vull afaitar!!!! :@

Celtic Explorer, aigües irlandeses, Dia 2 – La sortida

Com deia en Puyal: “Ara ja em puc morir!” Avui he viscut quatre coses que sempre recordaré.

La primera no ha tardat en passar, concretament ha passat a hora d’esmorzar, i ha estat... descobrir què és un autèntic Irish Breakfast (esmorzar irlandès)! Vaia fartanera! Beacon, ou ferrat, salsitxes, butifarres... I de segon doncs torrades de mantega i mermelada, cafè amb llet... Jajaja! Total!!! Xiquets, això se’m comença a presentar com “Andorra-2”!

Aquest matí he anat a comprar quatre coses que es necessitaven per Galway (transformador, bolis i llibretes, que sols n’hi havia de rosa i lila, jejeje) (en Dan ha optat per quedar-se la lila), hem dinat i he marxat a la meva habitació determinat a acabar una tasca pendent: acabar de llegir Angels & Demons d’una vegada! Quan l’he acabat de llegir, he dormit una mica i quan he mirat per l’ull de bou he vist com Galway es movia. No, calla, ens movíem nosaltres!!! He pujat corrents a coberta...

No recordava aquesta sensació tant magnífica que és navegar... He vist com atravessàvem el port de Galway i ens féiem a la mar... El sol brillava al cel i es reflexava al trencar de les onades, l’aroma del mar m’omplia per dins, la brisa m’acariciava la cara... Realment ha estat un moment de deixar la ment en blanc. Aquesta ha constituit la segona experiència del dia, aquesta sensació de llibertat que sols et pot donar l’oceà...

Un cop sortit del “trance”, he anat al laboratori i he començat a llegir manuals del sidescan sonar, que ja em començava a sentir malament. Llavors m’he barallat una mica amb uns vídeos intentant que aparegués la data i l’hora al vídeo quan gravava. Quan ho he aconseguit, ja eren les 21h, així que he apretat a córrer per...

Per arribar a la tercera experiència que no oblidaré! Un bolígraf, 0,35€. Un ratolí d’ordinador retràctil, 19,99€. Veure el Madrid-Barça al mig del mar, i veure com el Madrid perd 0-2 al Bernabéu, això no té preu. Per a tot el demés, Mastercard! Jajajaja! Inolvidable!

Amb un somriure a la cara, me n’he anat a dormir. Llavors he vist que l’Antonio no era a la cabina, i he anat a buscar-los. En Dino, l’Antonio, en Seán i en Hammad encara estaven a la cabina de control provant no sé quines coses, així que els he desitjat bona nit i he vingut altre cop a la cabina per començar a escriure tot això.

La última experiència del dia ha estat adormir-me amb el balanceig de les ones, com un nen petit. Bona nit...

Celtic Explorer, port de Galway, dia 1 – Instal·lació al vaixell

Ha arribat el gran dia. Després de passar un curs de supervivència i un exàmen mèdic a consciència, sembla que avui ha estat el dia que tot això ha cobrat una mica de sentit... I ha valgut la pena.

El dia ha començat com tots els dies: pegant cops al mòbil per a que callés, una dutxa i un bon esmorzar. La primera diferència ha estat que en lloc d’anar a la universitat, he agafat un autobús al centre de Limerick i d’allí un altre cap a Galway, des d’on sortia el Celtic Explorer.

He arribat a Galway i he anat directament cap al port, que havia d’anar a buscar encara un certificat a l’acadèmia de navegació (el de supervivència!), però una cosa m’ha frenat. Allí m’esperava, amarrat, amb un posat digne, el Celtic Explorer. És un vaixell xulísim, enorme i molt ben equipat. Comparteixo habitació amb l’Antonio, que és de Croàcia. He deixat la maleta i he anat a buscar llavors el certificat.

Quan he tornat, he anat a la cuina a dinar, tot i que ja feia 30 minuts que s’havia acabat l’hora de dinar. Ha estat llavors quan he fet el primo per primera vegada. M’he fet un dinar/esmorzar amb dues tostades amb mantega i mermelada, un cafè en llet, una bossa de pataques en vinagre i un plàtan, per menjar una mica bastant... I ha estat quan acabava de netejar els plats que ha entrat un i ha aixecat unes tapes de ferro deixant al descobert 3 bandejes de menjar... I jo allí menjant torrades... ¬¬’

Pero bueno, un cop après això (no m’ha tornat a passar) he anat pel vaixell descobrint el que hi havia... Hi ha tres plantes. A totes elles hi ha camarots, jo estic a la més inferior. Hi ha un “Wet Laboratory” (laboratori humit) al pis del mig i un “Dry Laboratory” (laboratori sec) al pis superior. Allí es on hi ha tots els ordinadors, tot i que per controlar el ROV (robot submarí) hi ha una cabina al “deck” (coberta, trobo). A la planta inferior hi ha les rentadores i assecadores, un gimnàs i una sauna. L’hospitalet del vaixell està al pis del mig, així com la cuina i els dos menjadors, cadascuna amb reproductors de DVD, vídeo i pantalles panoràmiques de 40 (i pico diria jo) polzades.

Hem tingut uns quants problemes de conexionat, i en Dino i en Seán s’hi han trencat les banyes tot el dia... Hem estat parlant en Hammad i jo a la coberta i m’ha acovidat un dia a sopar a casa seva menjar pakistaní, quina ilu! I ha estat a la nit quan en Dan (el meu professor coordinador) m’ha dit d’anar al pub. Així que ens n’hem anat en Hammad en Dan i jo a un pub a 20 metres d’on estava el baixell, com autèntics llops de mar. A vore qui pot dir que ha anat de cerveses amb el seu tutor de projecte, i que pa colmo l’han acovidat! Jajajaja!

Va ser una nit guai, vam estar parlant de moltes coses, en Dan és una persona molt culta i ens va explicar un munt de coses... Lo que passa que conforme anava baixant el nivell de Guiness de la meva pinta augmentava el nivell de dificultat per entendre’l... :P I així va ser com vaig descobrir perquè les finestres irlandeses són tan petites: perquè abans es pagava una taxa depenent del nombre i de l’envergadura de les finestres que tenies a casa! I és per això que es feien portes “partides” a nivell de cintura, ja que així es tenia una finestra adicional (però no contava com a finestra i no pagaves impostos), si és que feia bon temps, és clar!

PD: Toni! A que no saps què he trobat! He anat a comprar-me un llibre a l’estació de Limerick, ja que tenia temps i m’estava a punt d’acabar Angels & Demons. Tots eren d’autors que no coneix ni sa mare, i de sobte em veig: Tom Bradby. No pot ser! I sí sí, l’era! Així que he comprat aquest: The God of Chaos. Ambientat a l’època nazi, al Cairo. Ja te’l deixaré si vols! ;)

Bye-bye and see you soon!

Tot i que tinc una entrada a mig editar, que tinc pendent des de fa més d'un mes, vull escriure aquesta nota "d'acomiadament i fins aviat". Demà marxo cap a Galway, des d'on sortirem amb el vaixell "Celtic Explorer" a realitzar diversos experiments i captures de dades a l'Atlàntic, a uns 300 km mar endins, a l'altura de la costa oest d'Irlanda. No he viscut mai una experiència així, i es presenta d'allò més emocionant. Espero no marejar-me ni coses d'aquestes.

No tindré Internet allí, així que no podré escriure al Facebook (1 dia de mono i 6 de desintoxicació, jejeje) ni aquí (tot i que ja no ho feia), però voldria aprofitar aquest temps per redactar el que m'ha anat passant aquest mes, que és molt i molt, realment ha estat un mes ple de vivències i anècdotes, moltes de les quals es quedaran amagades sols per als que les hem compartit, eh Pau, Anna i Nando? Perquè com ja diuen: "Lo que passa a Erasmus, es queda a Erasmus!"

Dit això, em despedeixo, cuide-vos tots! ;)

Ju

Gnocchis' Day

El dia d'avui ha estat "normalillo", tot i que un poc diferent. La diferència principal és que m'he quedat a treballar al despatx del Nando, ja que els seus companys no hi eren i així no ens hem quedat totsols (tot i que jo hi estic cada dia, de totsol).

He tingut algun percal amb el tema de la beca, ja que em diuen que la documentació que he enviat per correu, l'he de portar signada a l'oficina tal, que és "la que em queda més a prop". Els he contestat que estic a Irlanda, i ha estat llavors quan m'han dit que ho puc enviar escanejat, però ha d'estar firmat. I jo pregunto, estimats lectors: No comença a ser hora de poder enviar els documents digitals i passar una mica de la firma, que per això s'ha inventat el DNI electrònic i el certificat digital?!

Avui, però, serà recordat per 4 catalans (1 d'adoptiu) com el dia dels nyoquis (gnocchis en italià), i per més d'un com el dia que va ingerir més farina en menys temps.

Tenim més de 8 kg de patates a l'armari, i dic: i per què no fer nyoquis? Així que hem anat al súper, hem comprat farina, formatges i nata i hem convidat als veïns a sopar. Seguint els consells de Quake, m'he posat a bollir patates, tot i que les quantitats me les he près una mica a la lleugera, així que en comptes de 2 he tirat 9 o 10 patates, de forma que ens han quedat nyoquis per 6 o 7 persones... El procés ha estat un poc llarg però divertit, al fi i al cap.

De Gnocchis' Day

Però bons, han quedat molt bons. Ens els hem cruspit surant en crema de rocafort i chedar, han quedat boníssims! Hem necessitat una bona estona de repòs abans no hem començat a netejar tot el merder, però ha valgut la pena!

Gnocchis' Day

Happy week!

Després d'una setmana d'inactivitat escritorialtil, ja tocava fer una entrada! Realment ha estat una setmana molt intensa, han passat una burrada de coses! Vaig deixar d'escriure el dilluns a la nit, que va ser un dia horrible, a excepció de la nit, que va estar molt bé. Així doncs, anem pel dimarts!


Dimarts!

El dimarts, si no recordo mal, vam parlar una mica del projecte amb el profe, tot i que no va ser fins divendres que la cosa va prendre algo de forma (tot i que no estic convençut de que acabi fent el que vam xerrar, pero bueno). De la resta del dia recordo poca cosa, ara mateix. A la nit vam anar a Brookfield (la residència del costat), que està formada per diversos blocs de pisos. Un d'ells té una tele de 40 i pico (o 50) polzades... Doncs bé, precisament aquí anàvem! Vam anar a veure el Barça! Vam encomanar pizzes al Domino's Pizza (molt bones i salades, per cert!), i vam veure el partit amb més gent. El puntazo va ser que ho vam veure amb alemans, i clar, ells anaven amb l'Stuggart, així que la cosa va ser d'allò més emocionant. Ara, a l'espera d'aquí dues setmanes...


Dimecres!

Dimecres... Mmmmm... Ah sí! El dimecres no recordo ben bé què vam fer durant el dia, però sé que de cara la nit vam anar a inscriure'ns al viatge a Belfast, que farem amb la International Union (els mateixos que ens van portar a Cork!). Hi havia molta gent, la cosa pinta molt i molt bé! Tot i que les nostres 3 o 4 hores d'autobús no ens les prendrà ningú...


Dijous!

El dijous van venir els pares del Nando, el seu germà, el seu veí de Palma i els pares del veí. En total, 6 persones. Confiàvem que arribarien a la universitat sobre les 16:30, així que ens vam quedar per allí, tot i que al final van arribar a les 19:30.

Vam anar a Limerick, llavors, a buscar el seu hotel. Vam tenir-ne una faenada! Al final, vam seguir la llei de Murphy. Després de conduir i buscar durant una bona estona, se'ns acudeix baixar a preguntar a una noia que estava a la porta d'un restaurant xinès (crec que treballava allí, o hi anava a menjar). La dona se'm queda mirar i em diu: "Look, is over there!" ("Està aquí!") I miro, i sols creuar el carrer hi havia l'hotel. (Moraleja: si algo no ho trobeu no busqueu durant hores, sinó que pregunteu, que llavors estarà a l'altra banda del carrer!) I bueno, vam deixar les maletes a les seves habitacions i vam anar a sopar al mateix Xino, ja que com acabo de dir sols havíem de creuar el carrer. Vam menjar una barbaritat, jo em vaig agafar ternera agridulce que déu n'hi do l'aigua que vaig haver de beure!

Després de sopar, els veïns del Nando es van quedar a l'hotel, i nosaltres vam anar amb el seu germà i els seus pares a comprar al Dunnes 24h, ja que eren les 23h de la nit. Vam carregar el carro a més no poder, ja que portaven cotxe de lloguer (Recordeu que aquest súper està a uns 2'5-3km de casa, que és el de 24h! Havíem d'aprofitar!), i per no gastar no vam agafar bosses... Així que ho vam portar solt pel maletero, com ha de ser! Afortunadament, no es van trencar els ous!

Ens van portar, finalment, a casa, i després d'una sessió intensiva de Tetris per poder fer cabre tot el que havíem comprat a la nevera, congelador i armaris, vam anar a dormir.


Divendres!

El divendres, el Nando va fer campana. Sí sí, Nando, no t'excusis, campana i punto. I pa colmo te paguen! Bueno, jo vaig anar com un esquirolet a la uni, però patint.

Primer de tot, quan vaig tenir-ho tot llest de bon matí, li vaig dir adéu a l'autobús, ja que va arrancar justament quan jo obria la porta de casa. Adéééééééu!!!! Com el següent no passava fins 15 minuts després, vaig anar a fer el garrulo per dalt. Va ser llavors quan me'n vaig recordar que tenia un partit de futbol aquella tarda. Les lentilles!!! Tu podràs ficar-te-les? Una faenada en vaig tenir! Finalment van entrar, i apreto a córrer escales avall. Obro la porta de casa. I allí estava l'autobús, mirant-me desafiant.

- Que me voy! - em va dir.
- No mano no, tu a mi no me la pegues dos vegades en un matí! - Li vaig contestar.

Així que fent una actuació de Carros de Fuego (http://www.youtube.com/watch?v=GgFNZ7GHHsM&feature=fvst) vaig arrancar a córrer i no el vaig perdre aquest cop. El matí, com ja he dit, va ser interessant perquè vam parlar del projecte. Vaig anar a dinar i després d'una classe magistral del Pau de "Quin plat has d'agafar per menjar caxo i barato" vam anar a canviar-nos per anar al partit de futbol.

I jo li dic al Pau: "Anem al meu despatx i mos canviem allí en un moment.", ja que al meu despatx mai hi ha ningú i jo tenia la roba per canviar-me allí. El meu despatx és com aquest dels japonesos que n'hi ha molts de molt junts i separats per parets de metro i mig... Pos bueno, aquell dia mentre el Pau es treia els pantalons al meu despatx, va entrar algú al despatx. El jefe que domina més de sonar de tot el departament. I jo allí... Ehmmmm. Lo bo és que no me coneix i no va dir res, es va posar al seu ordinador i punto. En Pau no s'havia baixat els pantalons, i ja em veus suplicant-li que per favor, que no ho fes. I ell: "Però tiu, que no passa res!" I després de insistir una eternitat, va passar de mi i es canvia. Jo no sabia on posar-me... Vaia vergonya ec!

Després de canviar-me jo (vaig anar a un lavabo, vaig tenir més dignitat) vam anar al camp de fútbol, En lloc de ser 10 persones com la setmana passada, en vam ser 24, ja que s'havia corregut la paraula. Al principi vam intentar jugar tots junts, però va resultar ser impossible, jo no sabia en qui anava mai. Total que vam fer 4 equips de 6 i vam anar jugant.

Érem els més dolents amb diferència. Em refereixo a que jo sóc un paquet jugant al futbol, i tot i que els altres no eren gens dolents no es podia comparar amb el nivellet dels altres equips que hi havien per allí. Sorprenentment i encara no sabem com, vam guanyar als dos equips! Al primer partit, (i mireu si és forta la potra que vam tenir!) jo vaig fer 3 gols (encara no sé com ara), i crec que vam fer un 5-0 o algo així. O 5-1 o 4-1, no recordo ben bé (dades recents procedents del Pau afirmen un 10-0, que jo no recordo!). Més d'un gol no ens el van colar. Al segon partit, vam jugar contra uns irlandesos que eren la "crem de la crem". Van començar a jugar super bé, que no tocàvem pilota. Agafem la pilota, 2 jugades, 2 gols. Encara no sabem com. El que tampoc entenc és com vam aguantar durant la resta del partit amb la porteria imbatuda. Ens van fer 3 pals! Teníem la potra de cara però descarat! Si hi hagués hagut àrbitre haguéssin obert una investigació al pobre home!

Bé, després d'unes 2 horetes de joc ens en vam anar. Després d'uns percals per recuperar el meu portàtil (que estava tancat al despatx) vam anar cap a casa. Arribat a casa, em vaig dutxar, arreglar ràpid i sopar volant, ja que anàvem a una festa al Stables (el pub de la uni). Era la "90's Party", és a dir, una festa on sols posaven música dels anys 90. Ens ho vam passar ultra bé. Feia temps que no recordava passar-m'ho tant bé en una festa. I ja veus, sense màquina ni res, qui vol les discoteques quan es té aquest ambientazo!!! Piiiiii papa parapo! Papa parapo! Piiiiiiiii papa parapo! Papa parapoooooooooooo!!!!! Aprofitant que els irlandesos no m'entenen: vam furtar un got de Guiness! És el millor souvenir que es pot tenir! (Anna's idea) :P


Dissabte!

Sorprenent! Sols amb una setmana d'entrenament i em vaig aixecar com una rosa. Quasi sense agulletes! Aquell matí vaig tenir "toque de diana". Ens n'anàvem de viatge amb els pares del Nando. Vam esmorzar ràpid i vam marxar cap a Killarney, amb el planning de visitar tota la península que s'extenia a l'oest d'aquest poble.

De Kerry Peninsula - Beach

El viatge va ser sensacional. Vaig dormir com un cosaco. Així que vam arribar a Killarney! Era un poble petit, però bonic. Està al costat d'un parc natural amb un llac enooooooooooooorme i preciós. Realment preciós! Crec recordar que vam anar passejant una estona per allí (al poble), i vam pujar al cotxe per seguir (no vam dinar aquell dia!). El llac el vam veure des del cotxe, però vam fer una petita aturada per veure'l de prop.

Ens vam dirigir llavors cap a Kenmare (diria jo), travessant amb una carretera el parc nacional. Els arbres del parc eren com Bárbol (vegi's El Senyor dels Anells"), molt frondosos i plens de molsa, des de les arrels fins a mig tronc o més. Vam vorejar tota la península de l'oest. No sé si va ser a Kenmare o a Killarney que vam visitar una església, era molt bonica!

De Kerry Peninsula - Beach

Ens vam anar aturant per alguns punts de la costa, i vam trobar-nos una ovella d'allò més curiosa. Estava sobre una muntanyeta mastega que mastegaràs, mirant-nos com volent dir: "D'aquí no em moveu!". Realment molt graciosa. I moltes més ovelletes per allí.

De Kerry Peninsula - Beach

També ens vam aturar a una platja preciosa. La marea havia baixat i estàvem caminant per sobre del "fons marí", amb alguna alga, però era com trepitjar gelatina, ja que l'arena s'havia embegut l'aigua però estava xopa, però no fangosa. Realment curiós. En Nando es va desfogar amb una alga en forma de "látigo", rollo Indiana Jones. I vam fer un miniconcurs de tirament de pedres a veure qui feia més salts. Tot i que és obvi que vaig guanyar jo, direm que va guanyar en Nando per quedar bé i no ser agosarats. De tornada al cotxe, com vaig seguir en Nando i en Carlos (el seu germà) em va tocar escalar una costa/paret molt inclinada i vam adelantar-los corrent per gespa. Sí. La gespa, a Irlanda, arriba fins al costat de l'arena.

De Kerry Peninsula - Beach

De Kerry Peninsula - Beach

Vam seguir el nostre camí, i ens vam aturar a un poble a sopar, vam menjar unes Fajitas tremendes! Finalment, vam tirar cap a casa, i vam arribar sobre les 00.

Aquella nit hi havia festa a casa l'Anna, així que vaig deixar les coses, em vaig canviar i a l'asunto (en Nando es va quedar a casa viciant al Travian)!! Hi havia moltíssima gent, estava molt bé. El que passava és que se sentia poc la música, perquè la tele no donava per a més. Així que un cop vaig convéncer el Pau, vaig anar a buscar el mòbil i vam posar música guai: Extremoduro, Dover, System of a Down... I lo bo és que la gent no se n'enterava, perquè tothom parlava, però els que estàvem al costat de la tele vam cantar com a bojos, va estar molt bé.

Cap allà a les 2 del matí, vam rebre l'amigable, inestimable i benvolguda visita dels segurates (Sword Security), venien a desmantelar la festa. Així que vam dir a la gent: "Perfavor, marxeu!". I buenooooo... La gent sortia en la calma... Fins que el segurata ens va comentar com aquell qui no vol la cosa que cada minut que ell estava allí costava 10 euros a l'Anna i al Pau. Així que ens vam posar xungos i vam fer fora a la gent a patades (donant una mínima explicació, per supost), de forma que la "broma" els hi va costar 60 euros. Nota mental: "No fer festes a casa".

Un cop tothom va haver marxat, vaig ajudar, juntament amb més gent, a recollir tot el merder, i em vaig quedar una bona estona xerrant amb l'Anna i en Pau (al principi l'Andrea també) al menjador, comentant les coses i detalls de rigor típics en una festa (lo Petador no va poder faltar!), fins que es va fer hora de dormir i vaig marxar.

Abans de dormir, però, ja li vaig deixar una noteta al Nando per sota la porta, dient que demà em quedava descansant...

Kerry Peninsula - Beach

Comentari: va ser un dels dies que més he patit a la carretera! Conduir per l'esquerra és una mica extrany. Al començament conduïa en Pablo (el pare del veí del Nando), i vam patir patir. Ens vam emportar un retrovisor, no sé quants bordillos, rames, etc. I jo anava a la banda esquerra del cotxe, precisament... Vaig acabar amb mal de cama de frenar inconscientment. Després d'una votació un poc antidemocràtica sense dret a apelació, vam substituir-lo del càrrec de conductor per la mare del Nando, Isabel, que ho va fer molt bé. No obstant això, tot i conduir el Pablo, vaig dormir de lo lindo. I amb Isabel també, per supost.

Diumenge!

No podia parlar. Em vaig despertar com en una película muda. Res que una bona dutxa i una bona mocamenta no pugui curar. Aquell dia el vaig dedicar a relax, però fent feina.

Vaig posar 3 rentadores+secadores en total. Durant el dinar vaig mirar 2 capítols de House i mentre plegava roba mirava el Internado, i mentre carregava el capítol jugava al Final Fantasy X. Un dia completet completet!

Però de cop aquesta harmonia va canviar: "Toc, toc!" Obro la porta i allí em trobo el Pau, davant la porta de la meva habitació. Havia entrat pel menjador, de forma que no l'havia sentit, i em diu: "Tiu, pots vindre'm a pelar el cogote, que no tinc un espill al darrera i no m'hi veig, i l'Anna es troba malament i avui em toca rapar!" Surrealista. Totalment surrealista. Ja em veus anant a casa seua, i sí sí, el tio s'assenta en una cadira (amb bavero de barberia, més preparat impossible) dintre del water i ja em veus allí amb la maquineta: NyyyyyYYYYÑÑÑÑNNYYYYYY!!!!! Jajajajaja! Realment va ser una experiència total.

Quan vaig acabar vam quedar d'anar a córrer, així que vaig enllestir 4 coses a casa, em vaig vestir, em vaig calçar i a l'asunto! Vam pegar una bona suadeta, ja està bé!

I poca cosa més, el Nando no va venir aquella nit, així que vaig sopar sol, i ja vaig deixar enllestit el dinar de demà.


Dilluns!

Back to work... Aquell dia va ser dur dur... Em vaig adormir de mala manera al despatx, sort que no em veu ningú!

Vaig anar al gimnàs i hi havia un tio que amb la màquina de pectorals aixecava 250 quilos (el màxim de la màquina), com si aixequés saquets d'arròs... I el mateix amb els deltoides... Alucinant. Segur que jo acabaré estant com ell! Jajajaja!

De tarda, acabada la feina, en David ens va portar al costat del Dunes 24h, que hi ha una espècie de Decathlon a lo irlandès. I quina diferència: el camí que a peu ens costa una hora, el vam fer en menys de 10 minuts! Em vaig comprar en 10 minuts un gorro, unes ulleres, un banyador i una motxilla per a la piscina, ja que tancaven en 10 minuts. Quin estrès!

La sorpresa va ser en arribar a casa: s'havien deixat posada l'alarma a les ulleres (d'aquelles grossotes de plàstic que no es poden treure si no tens un imant ultrapotent)... Que guai!

I poca cosa més aquell dia, així que recordi!


Dimarts!

El dimarts ja va ser una dia més interessant. Vam anar a la piscina! I clar, al anar sense ulleres, al final tenia els ulls fets caldo. No els podia mantenir oberts més de 10 segons que em moria del mal!

Afortunadament, em vaig deixar a l'arxivador de la uni unes lents de contacte i líquid d'aquell per als ulls, que em va salvar la vida... Sort d'això!

Lo interessant del dia va venir a la nit: Swedish dinner! O sigui, sopar suec. Ens havíen acovidat a un sopar de menjar suec, que va resultar ultraboníssim! Vam fartar com a porcs :P I estava realment tot excelent.

Ens van treure unes mandonguilles de carn boníssimes, molt esponjoses, que havíen estat 5 hores al diumenge per fer-les. Uns ous bollits molt bons, dues "Kich"s i dues safates al forn, que tenien patata, ceba, tonyina (una no en portava), pastanaga, nata i no sé què més. Però us puc dir que estava deliciós. I per al postre (no van haver Kanelbullars, Quake) ens van treure una mena de pasta amb una forma així com una bola de pasta, plens d'una salsa molt dolça i nata muntada. Total. Va ser total. Boníssim!!!! Mmmmmm!!!!!

Va ser un sopar total. A més a més, allí vam constituir el nostre equip oficial de futbol! Format per: David, Nando, Pau, Andrea i jo! Ens vam fer la foto d'equip, que va quedar realment molt professional, tal com podeu apreciar més a baix.

I bona nit i tapa't!


Dimecres (o sigui avui)!

Avui no ha passat molta cosa. Feina, i més feina. Una cosa interessant ha estat que he anat a una classe (workshop, més ben dit) de cultura irlandesa. Avui han parlat del tema de la llengua gaèlica, que alguns irlandesos parlen. Us ho contaré en un post a banda, ja que quan m'arribin les transparències per correu que han fet servir, m'agradaria escriure-ho per recordar tot el que han dit en un futur. Jo ho he trobat molt interessant.

Ha estat avui quan me n'he adonat de lo boniques que són les cultures, i les coses que tenen per descobrir. Crec que ara entenc el teu amor al viatjar, Toni, no n'hi ha per menys. Estic content d'haver descobert aquestes classes, perquè la millor manera de viure en un país és entenent perquè aquell país és com és.

Demà toca piscina, i tenint en compte l'experiència oculartil que vaig tenir l'últim dia, m'he determinat treure l'alarma de les ulleres, així que m'he calçat les esportives, la sudadera i me n'he anat corrents a la botiga (que està a més de 2km de casa, ho he de mesurar en precisió!) per a que me la treguessin. Quan he arribat, tot suadot allí i quasi sense respiració, trobo que la caixera s'ha espantat una mica, però quan li he ensenyat el tiquet ho ha vist correcte i me l'ha treta tot excusant-se. Quasi no li he deixat temps a parlar, ja que me n'he anat ràpid per no gelar-me!

He arribat a casa, m'he dutxat, hem sopat, hem fet el dinar de demà i m'he posat a escriure al blog, que és on sóc ara!

I ara un servidor se'n va a dormir!

[Una de les dues targetes (la que tenia més plena, amb més de 100 o 200 fotos, llei de Murphy) m'ha petat, així que sols conservo les fotos a partir de quan vam anar a la platja... I les dels plats suecs les tinc al mòbil, tan pronte pugui extreure-les les pujaré, també]

PD: Segur que m'he deixat moltes coses per explicar!

Nota mental: "No estar tant de temps sense escriure al blog, o les històries s'acumulen!"