Després d'una setmana d'inactivitat escritorialtil, ja tocava fer una entrada! Realment ha estat una setmana molt intensa, han passat una burrada de coses! Vaig deixar d'escriure el dilluns a la nit, que va ser un dia horrible, a excepció de la nit, que va estar molt bé. Així doncs, anem pel dimarts!
Dimarts!
El dimarts, si no recordo mal, vam parlar una mica del projecte amb el profe, tot i que no va ser fins divendres que la cosa va prendre algo de forma (tot i que no estic convençut de que acabi fent el que vam xerrar, pero bueno). De la resta del dia recordo poca cosa, ara mateix. A la nit vam anar a Brookfield (la residència del costat), que està formada per diversos blocs de pisos. Un d'ells té una tele de 40 i pico (o 50) polzades... Doncs bé, precisament aquí anàvem! Vam anar a veure el Barça! Vam encomanar pizzes al Domino's Pizza (molt bones i salades, per cert!), i vam veure el partit amb més gent. El puntazo va ser que ho vam veure amb alemans, i clar, ells anaven amb l'Stuggart, així que la cosa va ser d'allò més emocionant. Ara, a l'espera d'aquí dues setmanes...
Dimecres!
Dimecres... Mmmmm... Ah sí! El dimecres no recordo ben bé què vam fer durant el dia, però sé que de cara la nit vam anar a inscriure'ns al viatge a Belfast, que farem amb la International Union (els mateixos que ens van portar a Cork!). Hi havia molta gent, la cosa pinta molt i molt bé! Tot i que les nostres 3 o 4 hores d'autobús no ens les prendrà ningú...
Dijous!
El dijous van venir els pares del Nando, el seu germà, el seu veí de Palma i els pares del veí. En total, 6 persones. Confiàvem que arribarien a la universitat sobre les 16:30, així que ens vam quedar per allí, tot i que al final van arribar a les 19:30.
Vam anar a Limerick, llavors, a buscar el seu hotel. Vam tenir-ne una faenada! Al final, vam seguir la llei de Murphy. Després de conduir i buscar durant una bona estona, se'ns acudeix baixar a preguntar a una noia que estava a la porta d'un restaurant xinès (crec que treballava allí, o hi anava a menjar). La dona se'm queda mirar i em diu: "Look, is over there!" ("Està aquí!") I miro, i sols creuar el carrer hi havia l'hotel. (Moraleja: si algo no ho trobeu no busqueu durant hores, sinó que pregunteu, que llavors estarà a l'altra banda del carrer!) I bueno, vam deixar les maletes a les seves habitacions i vam anar a sopar al mateix Xino, ja que com acabo de dir sols havíem de creuar el carrer. Vam menjar una barbaritat, jo em vaig agafar ternera agridulce que déu n'hi do l'aigua que vaig haver de beure!
Després de sopar, els veïns del Nando es van quedar a l'hotel, i nosaltres vam anar amb el seu germà i els seus pares a comprar al Dunnes 24h, ja que eren les 23h de la nit. Vam carregar el carro a més no poder, ja que portaven cotxe de lloguer (Recordeu que aquest súper està a uns 2'5-3km de casa, que és el de 24h! Havíem d'aprofitar!), i per no gastar no vam agafar bosses... Així que ho vam portar solt pel maletero, com ha de ser! Afortunadament, no es van trencar els ous!
Ens van portar, finalment, a casa, i després d'una sessió intensiva de Tetris per poder fer cabre tot el que havíem comprat a la nevera, congelador i armaris, vam anar a dormir.
Divendres!
El divendres, el Nando va fer campana. Sí sí, Nando, no t'excusis, campana i punto. I pa colmo te paguen! Bueno, jo vaig anar com un esquirolet a la uni, però patint.
Primer de tot, quan vaig tenir-ho tot llest de bon matí, li vaig dir adéu a l'autobús, ja que va arrancar justament quan jo obria la porta de casa. Adéééééééu!!!! Com el següent no passava fins 15 minuts després, vaig anar a fer el garrulo per dalt. Va ser llavors quan me'n vaig recordar que tenia un partit de futbol aquella tarda. Les lentilles!!! Tu podràs ficar-te-les? Una faenada en vaig tenir! Finalment van entrar, i apreto a córrer escales avall. Obro la porta de casa. I allí estava l'autobús, mirant-me desafiant.
- Que me voy! - em va dir.
- No mano no, tu a mi no me la pegues dos vegades en un matí! - Li vaig contestar.
Així que fent una actuació de Carros de Fuego (http://www.youtube.com/watch?v=GgFNZ7GHHsM&feature=fvst) vaig arrancar a córrer i no el vaig perdre aquest cop. El matí, com ja he dit, va ser interessant perquè vam parlar del projecte. Vaig anar a dinar i després d'una classe magistral del Pau de "Quin plat has d'agafar per menjar caxo i barato" vam anar a canviar-nos per anar al partit de futbol.
I jo li dic al Pau: "Anem al meu despatx i mos canviem allí en un moment.", ja que al meu despatx mai hi ha ningú i jo tenia la roba per canviar-me allí. El meu despatx és com aquest dels japonesos que n'hi ha molts de molt junts i separats per parets de metro i mig... Pos bueno, aquell dia mentre el Pau es treia els pantalons al meu despatx, va entrar algú al despatx. El jefe que domina més de sonar de tot el departament. I jo allí... Ehmmmm. Lo bo és que no me coneix i no va dir res, es va posar al seu ordinador i punto. En Pau no s'havia baixat els pantalons, i ja em veus suplicant-li que per favor, que no ho fes. I ell: "Però tiu, que no passa res!" I després de insistir una eternitat, va passar de mi i es canvia. Jo no sabia on posar-me... Vaia vergonya ec!
Després de canviar-me jo (vaig anar a un lavabo, vaig tenir més dignitat) vam anar al camp de fútbol, En lloc de ser 10 persones com la setmana passada, en vam ser 24, ja que s'havia corregut la paraula. Al principi vam intentar jugar tots junts, però va resultar ser impossible, jo no sabia en qui anava mai. Total que vam fer 4 equips de 6 i vam anar jugant.
Érem els més dolents amb diferència. Em refereixo a que jo sóc un paquet jugant al futbol, i tot i que els altres no eren gens dolents no es podia comparar amb el nivellet dels altres equips que hi havien per allí. Sorprenentment i encara no sabem com, vam guanyar als dos equips! Al primer partit, (i mireu si és forta la potra que vam tenir!) jo vaig fer 3 gols (encara no sé com ara), i crec que vam fer un 5-0 o algo així. O 5-1 o 4-1, no recordo ben bé (dades recents procedents del Pau afirmen un 10-0, que jo no recordo!). Més d'un gol no ens el van colar. Al segon partit, vam jugar contra uns irlandesos que eren la "crem de la crem". Van començar a jugar super bé, que no tocàvem pilota. Agafem la pilota, 2 jugades, 2 gols. Encara no sabem com. El que tampoc entenc és com vam aguantar durant la resta del partit amb la porteria imbatuda. Ens van fer 3 pals! Teníem la potra de cara però descarat! Si hi hagués hagut àrbitre haguéssin obert una investigació al pobre home!
Bé, després d'unes 2 horetes de joc ens en vam anar. Després d'uns percals per recuperar el meu portàtil (que estava tancat al despatx) vam anar cap a casa. Arribat a casa, em vaig dutxar, arreglar ràpid i sopar volant, ja que anàvem a una festa al Stables (el pub de la uni). Era la "90's Party", és a dir, una festa on sols posaven música dels anys 90. Ens ho vam passar ultra bé. Feia temps que no recordava passar-m'ho tant bé en una festa. I ja veus, sense màquina ni res, qui vol les discoteques quan es té aquest ambientazo!!! Piiiiii papa parapo! Papa parapo! Piiiiiiiii papa parapo! Papa parapoooooooooooo!!!!! Aprofitant que els irlandesos no m'entenen: vam furtar un got de Guiness! És el millor souvenir que es pot tenir! (Anna's idea) :P
Dissabte!
Sorprenent! Sols amb una setmana d'entrenament i em vaig aixecar com una rosa. Quasi sense agulletes! Aquell matí vaig tenir "toque de diana". Ens n'anàvem de viatge amb els pares del Nando. Vam esmorzar ràpid i vam marxar cap a Killarney, amb el planning de visitar tota la península que s'extenia a l'oest d'aquest poble.
El viatge va ser sensacional. Vaig dormir com un cosaco. Així que vam arribar a Killarney! Era un poble petit, però bonic. Està al costat d'un parc natural amb un llac enooooooooooooorme i preciós. Realment preciós! Crec recordar que vam anar passejant una estona per allí (al poble), i vam pujar al cotxe per seguir (no vam dinar aquell dia!). El llac el vam veure des del cotxe, però vam fer una petita aturada per veure'l de prop.
Ens vam dirigir llavors cap a Kenmare (diria jo), travessant amb una carretera el parc nacional. Els arbres del parc eren com Bárbol (vegi's El Senyor dels Anells"), molt frondosos i plens de molsa, des de les arrels fins a mig tronc o més. Vam vorejar tota la península de l'oest. No sé si va ser a Kenmare o a Killarney que vam visitar una església, era molt bonica!
Ens vam anar aturant per alguns punts de la costa, i vam trobar-nos una ovella d'allò més curiosa. Estava sobre una muntanyeta mastega que mastegaràs, mirant-nos com volent dir: "D'aquí no em moveu!". Realment molt graciosa. I moltes més ovelletes per allí.
També ens vam aturar a una platja preciosa. La marea havia baixat i estàvem caminant per sobre del "fons marí", amb alguna alga, però era com trepitjar gelatina, ja que l'arena s'havia embegut l'aigua però estava xopa, però no fangosa. Realment curiós. En Nando es va desfogar amb una alga en forma de "látigo", rollo Indiana Jones. I vam fer un miniconcurs de tirament de pedres a veure qui feia més salts. Tot i que és obvi que vaig guanyar jo, direm que va guanyar en Nando per quedar bé i no ser agosarats. De tornada al cotxe, com vaig seguir en Nando i en Carlos (el seu germà) em va tocar escalar una costa/paret molt inclinada i vam adelantar-los corrent per gespa. Sí. La gespa, a Irlanda, arriba fins al costat de l'arena.
Vam seguir el nostre camí, i ens vam aturar a un poble a sopar, vam menjar unes Fajitas tremendes! Finalment, vam tirar cap a casa, i vam arribar sobre les 00.
Aquella nit hi havia festa a casa l'Anna, així que vaig deixar les coses, em vaig canviar i a l'asunto (en Nando es va quedar a casa viciant al Travian)!! Hi havia moltíssima gent, estava molt bé. El que passava és que se sentia poc la música, perquè la tele no donava per a més. Així que un cop vaig convéncer el Pau, vaig anar a buscar el mòbil i vam posar música guai: Extremoduro, Dover, System of a Down... I lo bo és que la gent no se n'enterava, perquè tothom parlava, però els que estàvem al costat de la tele vam cantar com a bojos, va estar molt bé.
Cap allà a les 2 del matí, vam rebre l'amigable, inestimable i benvolguda visita dels segurates (Sword Security), venien a desmantelar la festa. Així que vam dir a la gent: "Perfavor, marxeu!". I buenooooo... La gent sortia en la calma... Fins que el segurata ens va comentar com aquell qui no vol la cosa que cada minut que ell estava allí costava 10 euros a l'Anna i al Pau. Així que ens vam posar xungos i vam fer fora a la gent a patades (donant una mínima explicació, per supost), de forma que la "broma" els hi va costar 60 euros. Nota mental: "No fer festes a casa".
Un cop tothom va haver marxat, vaig ajudar, juntament amb més gent, a recollir tot el merder, i em vaig quedar una bona estona xerrant amb l'Anna i en Pau (al principi l'Andrea també) al menjador, comentant les coses i detalls de rigor típics en una festa (lo Petador no va poder faltar!), fins que es va fer hora de dormir i vaig marxar.
Abans de dormir, però, ja li vaig deixar una noteta al Nando per sota la porta, dient que demà em quedava descansant...
Comentari: va ser un dels dies que més he patit a la carretera! Conduir per l'esquerra és una mica extrany. Al començament conduïa en Pablo (el pare del veí del Nando), i vam patir patir. Ens vam emportar un retrovisor, no sé quants bordillos, rames, etc. I jo anava a la banda esquerra del cotxe, precisament... Vaig acabar amb mal de cama de frenar inconscientment. Després d'una votació un poc antidemocràtica sense dret a apelació, vam substituir-lo del càrrec de conductor per la mare del Nando, Isabel, que ho va fer molt bé. No obstant això, tot i conduir el Pablo, vaig dormir de lo lindo. I amb Isabel també, per supost.
Diumenge!
No podia parlar. Em vaig despertar com en una película muda. Res que una bona dutxa i una bona mocamenta no pugui curar. Aquell dia el vaig dedicar a relax, però fent feina.
Vaig posar 3 rentadores+secadores en total. Durant el dinar vaig mirar 2 capítols de House i mentre plegava roba mirava el Internado, i mentre carregava el capítol jugava al Final Fantasy X. Un dia completet completet!
Però de cop aquesta harmonia va canviar: "Toc, toc!" Obro la porta i allí em trobo el Pau, davant la porta de la meva habitació. Havia entrat pel menjador, de forma que no l'havia sentit, i em diu: "Tiu, pots vindre'm a pelar el cogote, que no tinc un espill al darrera i no m'hi veig, i l'Anna es troba malament i avui em toca rapar!" Surrealista. Totalment surrealista. Ja em veus anant a casa seua, i sí sí, el tio s'assenta en una cadira (amb bavero de barberia, més preparat impossible) dintre del water i ja em veus allí amb la maquineta: NyyyyyYYYYÑÑÑÑNNYYYYYY!!!!! Jajajajaja! Realment va ser una experiència total.
Quan vaig acabar vam quedar d'anar a córrer, així que vaig enllestir 4 coses a casa, em vaig vestir, em vaig calçar i a l'asunto! Vam pegar una bona suadeta, ja està bé!
I poca cosa més, el Nando no va venir aquella nit, així que vaig sopar sol, i ja vaig deixar enllestit el dinar de demà.
Dilluns!
Back to work... Aquell dia va ser dur dur... Em vaig adormir de mala manera al despatx, sort que no em veu ningú!
Vaig anar al gimnàs i hi havia un tio que amb la màquina de pectorals aixecava 250 quilos (el màxim de la màquina), com si aixequés saquets d'arròs... I el mateix amb els deltoides... Alucinant. Segur que jo acabaré estant com ell! Jajajaja!
De tarda, acabada la feina, en David ens va portar al costat del Dunes 24h, que hi ha una espècie de Decathlon a lo irlandès. I quina diferència: el camí que a peu ens costa una hora, el vam fer en menys de 10 minuts! Em vaig comprar en 10 minuts un gorro, unes ulleres, un banyador i una motxilla per a la piscina, ja que tancaven en 10 minuts. Quin estrès!
La sorpresa va ser en arribar a casa: s'havien deixat posada l'alarma a les ulleres (d'aquelles grossotes de plàstic que no es poden treure si no tens un imant ultrapotent)... Que guai!
I poca cosa més aquell dia, així que recordi!
Dimarts!
El dimarts ja va ser una dia més interessant. Vam anar a la piscina! I clar, al anar sense ulleres, al final tenia els ulls fets caldo. No els podia mantenir oberts més de 10 segons que em moria del mal!
Afortunadament, em vaig deixar a l'arxivador de la uni unes lents de contacte i líquid d'aquell per als ulls, que em va salvar la vida... Sort d'això!
Lo interessant del dia va venir a la nit: Swedish dinner! O sigui, sopar suec. Ens havíen acovidat a un sopar de menjar suec, que va resultar ultraboníssim! Vam fartar com a porcs :P I estava realment tot excelent.
Ens van treure unes mandonguilles de carn boníssimes, molt esponjoses, que havíen estat 5 hores al diumenge per fer-les. Uns ous bollits molt bons, dues "Kich"s i dues safates al forn, que tenien patata, ceba, tonyina (una no en portava), pastanaga, nata i no sé què més. Però us puc dir que estava deliciós. I per al postre (no van haver Kanelbullars, Quake) ens van treure una mena de pasta amb una forma així com una bola de pasta, plens d'una salsa molt dolça i nata muntada. Total. Va ser total. Boníssim!!!! Mmmmmm!!!!!
Va ser un sopar total. A més a més, allí vam constituir el nostre equip oficial de futbol! Format per: David, Nando, Pau, Andrea i jo! Ens vam fer la foto d'equip, que va quedar realment molt professional, tal com podeu apreciar més a baix.
I bona nit i tapa't!
Dimecres (o sigui avui)!
Avui no ha passat molta cosa. Feina, i més feina. Una cosa interessant ha estat que he anat a una classe (workshop, més ben dit) de cultura irlandesa. Avui han parlat del tema de la llengua gaèlica, que alguns irlandesos parlen. Us ho contaré en un post a banda, ja que quan m'arribin les transparències per correu que han fet servir, m'agradaria escriure-ho per recordar tot el que han dit en un futur. Jo ho he trobat molt interessant.
Ha estat avui quan me n'he adonat de lo boniques que són les cultures, i les coses que tenen per descobrir. Crec que ara entenc el teu amor al viatjar, Toni, no n'hi ha per menys. Estic content d'haver descobert aquestes classes, perquè la millor manera de viure en un país és entenent perquè aquell país és com és.
Demà toca piscina, i tenint en compte l'experiència oculartil que vaig tenir l'últim dia, m'he determinat treure l'alarma de les ulleres, així que m'he calçat les esportives, la sudadera i me n'he anat corrents a la botiga (que està a més de 2km de casa, ho he de mesurar en precisió!) per a que me la treguessin. Quan he arribat, tot suadot allí i quasi sense respiració, trobo que la caixera s'ha espantat una mica, però quan li he ensenyat el tiquet ho ha vist correcte i me l'ha treta tot excusant-se. Quasi no li he deixat temps a parlar, ja que me n'he anat ràpid per no gelar-me!
He arribat a casa, m'he dutxat, hem sopat, hem fet el dinar de demà i m'he posat a escriure al blog, que és on sóc ara!
I ara un servidor se'n va a dormir!
[Una de les dues targetes (la que tenia més plena, amb més de 100 o 200 fotos, llei de Murphy) m'ha petat, així que sols conservo les fotos a partir de quan vam anar a la platja... I les dels plats suecs les tinc al mòbil, tan pronte pugui extreure-les les pujaré, també]
PD: Segur que m'he deixat moltes coses per explicar!
Nota mental: "No estar tant de temps sense escriure al blog, o les històries s'acumulen!"
Dimarts!
El dimarts, si no recordo mal, vam parlar una mica del projecte amb el profe, tot i que no va ser fins divendres que la cosa va prendre algo de forma (tot i que no estic convençut de que acabi fent el que vam xerrar, pero bueno). De la resta del dia recordo poca cosa, ara mateix. A la nit vam anar a Brookfield (la residència del costat), que està formada per diversos blocs de pisos. Un d'ells té una tele de 40 i pico (o 50) polzades... Doncs bé, precisament aquí anàvem! Vam anar a veure el Barça! Vam encomanar pizzes al Domino's Pizza (molt bones i salades, per cert!), i vam veure el partit amb més gent. El puntazo va ser que ho vam veure amb alemans, i clar, ells anaven amb l'Stuggart, així que la cosa va ser d'allò més emocionant. Ara, a l'espera d'aquí dues setmanes...
Dimecres!
Dimecres... Mmmmm... Ah sí! El dimecres no recordo ben bé què vam fer durant el dia, però sé que de cara la nit vam anar a inscriure'ns al viatge a Belfast, que farem amb la International Union (els mateixos que ens van portar a Cork!). Hi havia molta gent, la cosa pinta molt i molt bé! Tot i que les nostres 3 o 4 hores d'autobús no ens les prendrà ningú...
Dijous!
El dijous van venir els pares del Nando, el seu germà, el seu veí de Palma i els pares del veí. En total, 6 persones. Confiàvem que arribarien a la universitat sobre les 16:30, així que ens vam quedar per allí, tot i que al final van arribar a les 19:30.
Vam anar a Limerick, llavors, a buscar el seu hotel. Vam tenir-ne una faenada! Al final, vam seguir la llei de Murphy. Després de conduir i buscar durant una bona estona, se'ns acudeix baixar a preguntar a una noia que estava a la porta d'un restaurant xinès (crec que treballava allí, o hi anava a menjar). La dona se'm queda mirar i em diu: "Look, is over there!" ("Està aquí!") I miro, i sols creuar el carrer hi havia l'hotel. (Moraleja: si algo no ho trobeu no busqueu durant hores, sinó que pregunteu, que llavors estarà a l'altra banda del carrer!) I bueno, vam deixar les maletes a les seves habitacions i vam anar a sopar al mateix Xino, ja que com acabo de dir sols havíem de creuar el carrer. Vam menjar una barbaritat, jo em vaig agafar ternera agridulce que déu n'hi do l'aigua que vaig haver de beure!
Després de sopar, els veïns del Nando es van quedar a l'hotel, i nosaltres vam anar amb el seu germà i els seus pares a comprar al Dunnes 24h, ja que eren les 23h de la nit. Vam carregar el carro a més no poder, ja que portaven cotxe de lloguer (Recordeu que aquest súper està a uns 2'5-3km de casa, que és el de 24h! Havíem d'aprofitar!), i per no gastar no vam agafar bosses... Així que ho vam portar solt pel maletero, com ha de ser! Afortunadament, no es van trencar els ous!
Ens van portar, finalment, a casa, i després d'una sessió intensiva de Tetris per poder fer cabre tot el que havíem comprat a la nevera, congelador i armaris, vam anar a dormir.
Divendres!
El divendres, el Nando va fer campana. Sí sí, Nando, no t'excusis, campana i punto. I pa colmo te paguen! Bueno, jo vaig anar com un esquirolet a la uni, però patint.
Primer de tot, quan vaig tenir-ho tot llest de bon matí, li vaig dir adéu a l'autobús, ja que va arrancar justament quan jo obria la porta de casa. Adéééééééu!!!! Com el següent no passava fins 15 minuts després, vaig anar a fer el garrulo per dalt. Va ser llavors quan me'n vaig recordar que tenia un partit de futbol aquella tarda. Les lentilles!!! Tu podràs ficar-te-les? Una faenada en vaig tenir! Finalment van entrar, i apreto a córrer escales avall. Obro la porta de casa. I allí estava l'autobús, mirant-me desafiant.
- Que me voy! - em va dir.
- No mano no, tu a mi no me la pegues dos vegades en un matí! - Li vaig contestar.
Així que fent una actuació de Carros de Fuego (http://www.youtube.com/watch?v=GgFNZ7GHHsM&feature=fvst) vaig arrancar a córrer i no el vaig perdre aquest cop. El matí, com ja he dit, va ser interessant perquè vam parlar del projecte. Vaig anar a dinar i després d'una classe magistral del Pau de "Quin plat has d'agafar per menjar caxo i barato" vam anar a canviar-nos per anar al partit de futbol.
I jo li dic al Pau: "Anem al meu despatx i mos canviem allí en un moment.", ja que al meu despatx mai hi ha ningú i jo tenia la roba per canviar-me allí. El meu despatx és com aquest dels japonesos que n'hi ha molts de molt junts i separats per parets de metro i mig... Pos bueno, aquell dia mentre el Pau es treia els pantalons al meu despatx, va entrar algú al despatx. El jefe que domina més de sonar de tot el departament. I jo allí... Ehmmmm. Lo bo és que no me coneix i no va dir res, es va posar al seu ordinador i punto. En Pau no s'havia baixat els pantalons, i ja em veus suplicant-li que per favor, que no ho fes. I ell: "Però tiu, que no passa res!" I després de insistir una eternitat, va passar de mi i es canvia. Jo no sabia on posar-me... Vaia vergonya ec!
Després de canviar-me jo (vaig anar a un lavabo, vaig tenir més dignitat) vam anar al camp de fútbol, En lloc de ser 10 persones com la setmana passada, en vam ser 24, ja que s'havia corregut la paraula. Al principi vam intentar jugar tots junts, però va resultar ser impossible, jo no sabia en qui anava mai. Total que vam fer 4 equips de 6 i vam anar jugant.
Érem els més dolents amb diferència. Em refereixo a que jo sóc un paquet jugant al futbol, i tot i que els altres no eren gens dolents no es podia comparar amb el nivellet dels altres equips que hi havien per allí. Sorprenentment i encara no sabem com, vam guanyar als dos equips! Al primer partit, (i mireu si és forta la potra que vam tenir!) jo vaig fer 3 gols (encara no sé com ara), i crec que vam fer un 5-0 o algo així. O 5-1 o 4-1, no recordo ben bé (dades recents procedents del Pau afirmen un 10-0, que jo no recordo!). Més d'un gol no ens el van colar. Al segon partit, vam jugar contra uns irlandesos que eren la "crem de la crem". Van començar a jugar super bé, que no tocàvem pilota. Agafem la pilota, 2 jugades, 2 gols. Encara no sabem com. El que tampoc entenc és com vam aguantar durant la resta del partit amb la porteria imbatuda. Ens van fer 3 pals! Teníem la potra de cara però descarat! Si hi hagués hagut àrbitre haguéssin obert una investigació al pobre home!
Bé, després d'unes 2 horetes de joc ens en vam anar. Després d'uns percals per recuperar el meu portàtil (que estava tancat al despatx) vam anar cap a casa. Arribat a casa, em vaig dutxar, arreglar ràpid i sopar volant, ja que anàvem a una festa al Stables (el pub de la uni). Era la "90's Party", és a dir, una festa on sols posaven música dels anys 90. Ens ho vam passar ultra bé. Feia temps que no recordava passar-m'ho tant bé en una festa. I ja veus, sense màquina ni res, qui vol les discoteques quan es té aquest ambientazo!!! Piiiiii papa parapo! Papa parapo! Piiiiiiiii papa parapo! Papa parapoooooooooooo!!!!! Aprofitant que els irlandesos no m'entenen: vam furtar un got de Guiness! És el millor souvenir que es pot tenir! (Anna's idea) :P
Dissabte!
Sorprenent! Sols amb una setmana d'entrenament i em vaig aixecar com una rosa. Quasi sense agulletes! Aquell matí vaig tenir "toque de diana". Ens n'anàvem de viatge amb els pares del Nando. Vam esmorzar ràpid i vam marxar cap a Killarney, amb el planning de visitar tota la península que s'extenia a l'oest d'aquest poble.
 |
| De Kerry Peninsula - Beach |
El viatge va ser sensacional. Vaig dormir com un cosaco. Així que vam arribar a Killarney! Era un poble petit, però bonic. Està al costat d'un parc natural amb un llac enooooooooooooorme i preciós. Realment preciós! Crec recordar que vam anar passejant una estona per allí (al poble), i vam pujar al cotxe per seguir (no vam dinar aquell dia!). El llac el vam veure des del cotxe, però vam fer una petita aturada per veure'l de prop.
Ens vam dirigir llavors cap a Kenmare (diria jo), travessant amb una carretera el parc nacional. Els arbres del parc eren com Bárbol (vegi's El Senyor dels Anells"), molt frondosos i plens de molsa, des de les arrels fins a mig tronc o més. Vam vorejar tota la península de l'oest. No sé si va ser a Kenmare o a Killarney que vam visitar una església, era molt bonica!
 |
| De Kerry Peninsula - Beach |
Ens vam anar aturant per alguns punts de la costa, i vam trobar-nos una ovella d'allò més curiosa. Estava sobre una muntanyeta mastega que mastegaràs, mirant-nos com volent dir: "D'aquí no em moveu!". Realment molt graciosa. I moltes més ovelletes per allí.
 |
| De Kerry Peninsula - Beach |
També ens vam aturar a una platja preciosa. La marea havia baixat i estàvem caminant per sobre del "fons marí", amb alguna alga, però era com trepitjar gelatina, ja que l'arena s'havia embegut l'aigua però estava xopa, però no fangosa. Realment curiós. En Nando es va desfogar amb una alga en forma de "látigo", rollo Indiana Jones. I vam fer un miniconcurs de tirament de pedres a veure qui feia més salts. Tot i que és obvi que vaig guanyar jo, direm que va guanyar en Nando per quedar bé i no ser agosarats. De tornada al cotxe, com vaig seguir en Nando i en Carlos (el seu germà) em va tocar escalar una costa/paret molt inclinada i vam adelantar-los corrent per gespa. Sí. La gespa, a Irlanda, arriba fins al costat de l'arena.
 |
| De Kerry Peninsula - Beach |
 |
| De Kerry Peninsula - Beach |
Vam seguir el nostre camí, i ens vam aturar a un poble a sopar, vam menjar unes Fajitas tremendes! Finalment, vam tirar cap a casa, i vam arribar sobre les 00.
Aquella nit hi havia festa a casa l'Anna, així que vaig deixar les coses, em vaig canviar i a l'asunto (en Nando es va quedar a casa viciant al Travian)!! Hi havia moltíssima gent, estava molt bé. El que passava és que se sentia poc la música, perquè la tele no donava per a més. Així que un cop vaig convéncer el Pau, vaig anar a buscar el mòbil i vam posar música guai: Extremoduro, Dover, System of a Down... I lo bo és que la gent no se n'enterava, perquè tothom parlava, però els que estàvem al costat de la tele vam cantar com a bojos, va estar molt bé.
Cap allà a les 2 del matí, vam rebre l'amigable, inestimable i benvolguda visita dels segurates (Sword Security), venien a desmantelar la festa. Així que vam dir a la gent: "Perfavor, marxeu!". I buenooooo... La gent sortia en la calma... Fins que el segurata ens va comentar com aquell qui no vol la cosa que cada minut que ell estava allí costava 10 euros a l'Anna i al Pau. Així que ens vam posar xungos i vam fer fora a la gent a patades (donant una mínima explicació, per supost), de forma que la "broma" els hi va costar 60 euros. Nota mental: "No fer festes a casa".
Un cop tothom va haver marxat, vaig ajudar, juntament amb més gent, a recollir tot el merder, i em vaig quedar una bona estona xerrant amb l'Anna i en Pau (al principi l'Andrea també) al menjador, comentant les coses i detalls de rigor típics en una festa (lo Petador no va poder faltar!), fins que es va fer hora de dormir i vaig marxar.
Abans de dormir, però, ja li vaig deixar una noteta al Nando per sota la porta, dient que demà em quedava descansant...
 |
| Kerry Peninsula - Beach |
Comentari: va ser un dels dies que més he patit a la carretera! Conduir per l'esquerra és una mica extrany. Al començament conduïa en Pablo (el pare del veí del Nando), i vam patir patir. Ens vam emportar un retrovisor, no sé quants bordillos, rames, etc. I jo anava a la banda esquerra del cotxe, precisament... Vaig acabar amb mal de cama de frenar inconscientment. Després d'una votació un poc antidemocràtica sense dret a apelació, vam substituir-lo del càrrec de conductor per la mare del Nando, Isabel, que ho va fer molt bé. No obstant això, tot i conduir el Pablo, vaig dormir de lo lindo. I amb Isabel també, per supost.
Diumenge!
No podia parlar. Em vaig despertar com en una película muda. Res que una bona dutxa i una bona mocamenta no pugui curar. Aquell dia el vaig dedicar a relax, però fent feina.
Vaig posar 3 rentadores+secadores en total. Durant el dinar vaig mirar 2 capítols de House i mentre plegava roba mirava el Internado, i mentre carregava el capítol jugava al Final Fantasy X. Un dia completet completet!
Però de cop aquesta harmonia va canviar: "Toc, toc!" Obro la porta i allí em trobo el Pau, davant la porta de la meva habitació. Havia entrat pel menjador, de forma que no l'havia sentit, i em diu: "Tiu, pots vindre'm a pelar el cogote, que no tinc un espill al darrera i no m'hi veig, i l'Anna es troba malament i avui em toca rapar!" Surrealista. Totalment surrealista. Ja em veus anant a casa seua, i sí sí, el tio s'assenta en una cadira (amb bavero de barberia, més preparat impossible) dintre del water i ja em veus allí amb la maquineta: NyyyyyYYYYÑÑÑÑNNYYYYYY!!!!! Jajajajaja! Realment va ser una experiència total.
Quan vaig acabar vam quedar d'anar a córrer, així que vaig enllestir 4 coses a casa, em vaig vestir, em vaig calçar i a l'asunto! Vam pegar una bona suadeta, ja està bé!
I poca cosa més, el Nando no va venir aquella nit, així que vaig sopar sol, i ja vaig deixar enllestit el dinar de demà.
Dilluns!
Back to work... Aquell dia va ser dur dur... Em vaig adormir de mala manera al despatx, sort que no em veu ningú!
Vaig anar al gimnàs i hi havia un tio que amb la màquina de pectorals aixecava 250 quilos (el màxim de la màquina), com si aixequés saquets d'arròs... I el mateix amb els deltoides... Alucinant. Segur que jo acabaré estant com ell! Jajajaja!
De tarda, acabada la feina, en David ens va portar al costat del Dunes 24h, que hi ha una espècie de Decathlon a lo irlandès. I quina diferència: el camí que a peu ens costa una hora, el vam fer en menys de 10 minuts! Em vaig comprar en 10 minuts un gorro, unes ulleres, un banyador i una motxilla per a la piscina, ja que tancaven en 10 minuts. Quin estrès!
La sorpresa va ser en arribar a casa: s'havien deixat posada l'alarma a les ulleres (d'aquelles grossotes de plàstic que no es poden treure si no tens un imant ultrapotent)... Que guai!
I poca cosa més aquell dia, així que recordi!
Dimarts!
El dimarts ja va ser una dia més interessant. Vam anar a la piscina! I clar, al anar sense ulleres, al final tenia els ulls fets caldo. No els podia mantenir oberts més de 10 segons que em moria del mal!
Afortunadament, em vaig deixar a l'arxivador de la uni unes lents de contacte i líquid d'aquell per als ulls, que em va salvar la vida... Sort d'això!
Lo interessant del dia va venir a la nit: Swedish dinner! O sigui, sopar suec. Ens havíen acovidat a un sopar de menjar suec, que va resultar ultraboníssim! Vam fartar com a porcs :P I estava realment tot excelent.
Ens van treure unes mandonguilles de carn boníssimes, molt esponjoses, que havíen estat 5 hores al diumenge per fer-les. Uns ous bollits molt bons, dues "Kich"s i dues safates al forn, que tenien patata, ceba, tonyina (una no en portava), pastanaga, nata i no sé què més. Però us puc dir que estava deliciós. I per al postre (no van haver Kanelbullars, Quake) ens van treure una mena de pasta amb una forma així com una bola de pasta, plens d'una salsa molt dolça i nata muntada. Total. Va ser total. Boníssim!!!! Mmmmmm!!!!!
Va ser un sopar total. A més a més, allí vam constituir el nostre equip oficial de futbol! Format per: David, Nando, Pau, Andrea i jo! Ens vam fer la foto d'equip, que va quedar realment molt professional, tal com podeu apreciar més a baix.
I bona nit i tapa't!
Dimecres (o sigui avui)!
Avui no ha passat molta cosa. Feina, i més feina. Una cosa interessant ha estat que he anat a una classe (workshop, més ben dit) de cultura irlandesa. Avui han parlat del tema de la llengua gaèlica, que alguns irlandesos parlen. Us ho contaré en un post a banda, ja que quan m'arribin les transparències per correu que han fet servir, m'agradaria escriure-ho per recordar tot el que han dit en un futur. Jo ho he trobat molt interessant.
Ha estat avui quan me n'he adonat de lo boniques que són les cultures, i les coses que tenen per descobrir. Crec que ara entenc el teu amor al viatjar, Toni, no n'hi ha per menys. Estic content d'haver descobert aquestes classes, perquè la millor manera de viure en un país és entenent perquè aquell país és com és.
Demà toca piscina, i tenint en compte l'experiència oculartil que vaig tenir l'últim dia, m'he determinat treure l'alarma de les ulleres, així que m'he calçat les esportives, la sudadera i me n'he anat corrents a la botiga (que està a més de 2km de casa, ho he de mesurar en precisió!) per a que me la treguessin. Quan he arribat, tot suadot allí i quasi sense respiració, trobo que la caixera s'ha espantat una mica, però quan li he ensenyat el tiquet ho ha vist correcte i me l'ha treta tot excusant-se. Quasi no li he deixat temps a parlar, ja que me n'he anat ràpid per no gelar-me!
He arribat a casa, m'he dutxat, hem sopat, hem fet el dinar de demà i m'he posat a escriure al blog, que és on sóc ara!
I ara un servidor se'n va a dormir!
[Una de les dues targetes (la que tenia més plena, amb més de 100 o 200 fotos, llei de Murphy) m'ha petat, així que sols conservo les fotos a partir de quan vam anar a la platja... I les dels plats suecs les tinc al mòbil, tan pronte pugui extreure-les les pujaré, també]
PD: Segur que m'he deixat moltes coses per explicar!
Nota mental: "No estar tant de temps sense escriure al blog, o les històries s'acumulen!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario