Celtic Explorer, aigües irlandeses, Dia 2 – La sortida

Com deia en Puyal: “Ara ja em puc morir!” Avui he viscut quatre coses que sempre recordaré.

La primera no ha tardat en passar, concretament ha passat a hora d’esmorzar, i ha estat... descobrir què és un autèntic Irish Breakfast (esmorzar irlandès)! Vaia fartanera! Beacon, ou ferrat, salsitxes, butifarres... I de segon doncs torrades de mantega i mermelada, cafè amb llet... Jajaja! Total!!! Xiquets, això se’m comença a presentar com “Andorra-2”!

Aquest matí he anat a comprar quatre coses que es necessitaven per Galway (transformador, bolis i llibretes, que sols n’hi havia de rosa i lila, jejeje) (en Dan ha optat per quedar-se la lila), hem dinat i he marxat a la meva habitació determinat a acabar una tasca pendent: acabar de llegir Angels & Demons d’una vegada! Quan l’he acabat de llegir, he dormit una mica i quan he mirat per l’ull de bou he vist com Galway es movia. No, calla, ens movíem nosaltres!!! He pujat corrents a coberta...

No recordava aquesta sensació tant magnífica que és navegar... He vist com atravessàvem el port de Galway i ens féiem a la mar... El sol brillava al cel i es reflexava al trencar de les onades, l’aroma del mar m’omplia per dins, la brisa m’acariciava la cara... Realment ha estat un moment de deixar la ment en blanc. Aquesta ha constituit la segona experiència del dia, aquesta sensació de llibertat que sols et pot donar l’oceà...

Un cop sortit del “trance”, he anat al laboratori i he començat a llegir manuals del sidescan sonar, que ja em començava a sentir malament. Llavors m’he barallat una mica amb uns vídeos intentant que aparegués la data i l’hora al vídeo quan gravava. Quan ho he aconseguit, ja eren les 21h, així que he apretat a córrer per...

Per arribar a la tercera experiència que no oblidaré! Un bolígraf, 0,35€. Un ratolí d’ordinador retràctil, 19,99€. Veure el Madrid-Barça al mig del mar, i veure com el Madrid perd 0-2 al Bernabéu, això no té preu. Per a tot el demés, Mastercard! Jajajaja! Inolvidable!

Amb un somriure a la cara, me n’he anat a dormir. Llavors he vist que l’Antonio no era a la cabina, i he anat a buscar-los. En Dino, l’Antonio, en Seán i en Hammad encara estaven a la cabina de control provant no sé quines coses, així que els he desitjat bona nit i he vingut altre cop a la cabina per començar a escriure tot això.

La última experiència del dia ha estat adormir-me amb el balanceig de les ones, com un nen petit. Bona nit...