Celtic Explorer, port de Galway, dia 1 – Instal·lació al vaixell

Ha arribat el gran dia. Després de passar un curs de supervivència i un exàmen mèdic a consciència, sembla que avui ha estat el dia que tot això ha cobrat una mica de sentit... I ha valgut la pena.

El dia ha començat com tots els dies: pegant cops al mòbil per a que callés, una dutxa i un bon esmorzar. La primera diferència ha estat que en lloc d’anar a la universitat, he agafat un autobús al centre de Limerick i d’allí un altre cap a Galway, des d’on sortia el Celtic Explorer.

He arribat a Galway i he anat directament cap al port, que havia d’anar a buscar encara un certificat a l’acadèmia de navegació (el de supervivència!), però una cosa m’ha frenat. Allí m’esperava, amarrat, amb un posat digne, el Celtic Explorer. És un vaixell xulísim, enorme i molt ben equipat. Comparteixo habitació amb l’Antonio, que és de Croàcia. He deixat la maleta i he anat a buscar llavors el certificat.

Quan he tornat, he anat a la cuina a dinar, tot i que ja feia 30 minuts que s’havia acabat l’hora de dinar. Ha estat llavors quan he fet el primo per primera vegada. M’he fet un dinar/esmorzar amb dues tostades amb mantega i mermelada, un cafè en llet, una bossa de pataques en vinagre i un plàtan, per menjar una mica bastant... I ha estat quan acabava de netejar els plats que ha entrat un i ha aixecat unes tapes de ferro deixant al descobert 3 bandejes de menjar... I jo allí menjant torrades... ¬¬’

Pero bueno, un cop après això (no m’ha tornat a passar) he anat pel vaixell descobrint el que hi havia... Hi ha tres plantes. A totes elles hi ha camarots, jo estic a la més inferior. Hi ha un “Wet Laboratory” (laboratori humit) al pis del mig i un “Dry Laboratory” (laboratori sec) al pis superior. Allí es on hi ha tots els ordinadors, tot i que per controlar el ROV (robot submarí) hi ha una cabina al “deck” (coberta, trobo). A la planta inferior hi ha les rentadores i assecadores, un gimnàs i una sauna. L’hospitalet del vaixell està al pis del mig, així com la cuina i els dos menjadors, cadascuna amb reproductors de DVD, vídeo i pantalles panoràmiques de 40 (i pico diria jo) polzades.

Hem tingut uns quants problemes de conexionat, i en Dino i en Seán s’hi han trencat les banyes tot el dia... Hem estat parlant en Hammad i jo a la coberta i m’ha acovidat un dia a sopar a casa seva menjar pakistaní, quina ilu! I ha estat a la nit quan en Dan (el meu professor coordinador) m’ha dit d’anar al pub. Així que ens n’hem anat en Hammad en Dan i jo a un pub a 20 metres d’on estava el baixell, com autèntics llops de mar. A vore qui pot dir que ha anat de cerveses amb el seu tutor de projecte, i que pa colmo l’han acovidat! Jajajaja!

Va ser una nit guai, vam estar parlant de moltes coses, en Dan és una persona molt culta i ens va explicar un munt de coses... Lo que passa que conforme anava baixant el nivell de Guiness de la meva pinta augmentava el nivell de dificultat per entendre’l... :P I així va ser com vaig descobrir perquè les finestres irlandeses són tan petites: perquè abans es pagava una taxa depenent del nombre i de l’envergadura de les finestres que tenies a casa! I és per això que es feien portes “partides” a nivell de cintura, ja que així es tenia una finestra adicional (però no contava com a finestra i no pagaves impostos), si és que feia bon temps, és clar!

PD: Toni! A que no saps què he trobat! He anat a comprar-me un llibre a l’estació de Limerick, ja que tenia temps i m’estava a punt d’acabar Angels & Demons. Tots eren d’autors que no coneix ni sa mare, i de sobte em veig: Tom Bradby. No pot ser! I sí sí, l’era! Així que he comprat aquest: The God of Chaos. Ambientat a l’època nazi, al Cairo. Ja te’l deixaré si vols! ;)