martes, 1 de junio de 2010

Lough Gur Trip - 22/05/2010

/******English translation below!*******/

----CATALÀ----

Feia dies o mesos que no actualitzava ja, i ja tocava. Últimament m'han tornat a passar coses que m'han fet tornar a posar els dits sobre el teclat, com va ser el viatge amb bicicleta al Lough Gur (Llac Gur).

Quan vaig arribar aquí no tenia bici, i no va ser fins farà unes setmanes, quan va marxar el David a Suècia, que li vaig comprar la seva bici. M'ha estat molt útil per anar a la universitat, però m'ha obert un munt de portes per visitar Irlanda, de la millor forma possible.

Parlant amb el Clemens va sortir el tema de la bici. Ell també n'havia comprat una, així que em va comentar que teníen pensat una mena de viatget a un llac i tal, i no vaig dubtar en accedir.

Ens vam llevar ben pronte, si no recordo mal cap a les 10 em vaig trobar amb en Clemens (Alemania) i vam anar cap a l'Aldi. De camí se'ns va unir Miriam (Alemania). Vam comprar lo bàsic: pa, pernil, formatge, xocolata i nous. Quan ho vam tenir tot, vam anar a buscar a la Paula (Polònia). No era a casa, estava comprant al Dunnes, així que vam fer cap allí. Vam aprofitar per fer un rierol, però llavors vam veure que els frens de la bici de Paula no funcionàven. Fent ús de tècniques ultraavançades i d'una habilitat increïble, en Clemens va ser capaç de dotar a la bici de la Paula amb un fre ABS que feia por.

Un cop llestos, vam anar cap al Lough Gur. Es tracta d'un petit llac d'uns 500 metres de diàmetre, que està a uns 20 km al sud de Limerick. Vam anar tirant tirant. Vam fer una parada a una gasolinera per comprar de beure (feia un sol que badava les pedres!) i... vam arribar!

Així sembla molt fàcil, però vam haver de fer els nostres quilòmetres, i saludar a més d'una vaca, però al final vam arribar. Cal destacar que no ho haguéssim aconseguit si no hagués estat pel mapa d'en Clemens. Sofisticat i precís, tal com podeu observar al seu àlbum de fotos.

Vam fer cap a un cercle de pedres molt antigues, i allí vam jeure sobre les margarides a prendre el sol una estona. En aquell moment, em vaig sentir com al paradís. Vam estar una estoneta allí, vam fer 4 fotos i vam seguir, perquè tot i que érem a la zona turística del llac, no érem de fet al llac en sí.

De Lough Gur Trip


Vam rodejar el llac però no trobàvem cap accés al mateix. Llavors, va ser quan Paula va dir que havia vist un camí al costat d'una iglésia que estava per allí perduda. Vam tornar cap enrera i vam haver d'obrir una valla (suposo que en aquest punt vam entrar a una propietat privada, no ho vull saber) per poder arribar, per fi, al llac.

Era petit però era ben bonic! Una gran recompensa, després de tot. Estava rodejat per un alambre de ferro. En Clemens va fer la broma de si estaria electrificat, i per no tentar a la sort vam passar per sota. Ens vam descalçar i vam entrar una mica al llac. Va ser llavors quan al Clemens se li'n va anar la castanya i diu: jo em banyo! Es va treure els pantalons i el jersei i ale, a l'aigua! Míriam i Paula el van seguir, així que no vaig poder ser menys! Va ser el bany en calçotets més bo i refrescant que he pres mai! Aigua "neta" (tot i que plena de me que venia del fons) i ben freda, que bé sentava amb el sol que feia!

Va ser llavors quan en Clemens em va dir que podria fer una foto de tots dins de l'aigua. Així que vaig tornar on tenia la càmara i vaig anar a posar-la amb temporitzador sobre un dels pals de fusta per on passava l'alambre del costat del llac.

PZZZZZZZTTTTTTTT!!!!!!!!!! Flas! Toma chispazo! Sí, estava electrificat. Us ho puc confirmar. Sense voler vaig tocar amb el maluc al cable, i al principi em pensava que m'havien llençat dues pedres a les cames, però va ser en veure la cara del Clemens quan vaig veure que acabava de sofrir una petita electrocució. Jajaja! Igual m'ha arreglat una mica la matèria gris, qui sap!

Un cop ben banyats, ens vam posar al sol a secar, mentre menjàvem un àpat ben merescut. És en aquest moment quan em vaig cremar de tal manera que encara avui se m'estan pelant braços i cames :P

Quan ja en vam tenir prou, cap a les 17, vam iniciar la tornada a casa. Va ser molt més curta que l'anada, en una horeta i mitja érem al lloc. Miriam va mirar el comptaquilòmetres abans de separar-nos: 58km (no vam anar per la carretera principal, sinó per secundàries). Que si comptes el camí que encara em va quedar fins a casa, uns 60km ben aprofitats.

Realment va ser un dia genial, ens ho vam passar bé i vaig conèixer a la Miriam (tot i que ja ens havíem conegut a una sessió de cine domèstic) i a la Paula, dos noies genials. En Clemens ja el tenia més que conegut, però no va deixar de ser una bona oportunitat per fer el cabra amb ell.

De Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)


Un dia perfecte, en resum. Ni un núvol, solet, bon temps i bona companyia! Què més es pot demanar? :)

Lough Gur Trip


Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)


----ENGLISH----

It's been days or maybe months since last time I updated my blog, and now it's the time to do so. Lately, some things have happened to me that have me made to put my fingers on the keyboard again, like last bike trip to Lough Gur (Lake Gur).

When I came here I had no bike at all, and it has been like this until some weeks ago, when David left to Sweeden and sold me his bike. It's been very useful so long to go to the university, but it has also offered me many ways to visit and explore Ireland, in the best way ever.

Talking to Clemens, the bike topic came to the conversation. He had also bought a bike, so he told me that he planned to go to some kind of lake with friends, and I didn't hesitate to join them.

I got up early, if I'm not mistaken at about 10am I met Clemens and went to Aldi. In our way we were joined by Miriam. We bought the basic things: bread, ham, cheese, chocolate and nuts. When we had bought everything we needed, we went to fetch Paula. She wasn't at home, she was actually shopping in Dunnes, so we went there. We didn't waste our last chance to go to the toilet, but then we realized that Paula's bike breaks weren't working. Using ultra-advanced techniques and an amazing hability, Clemens managed to provide Paula's bike an awesome ABS break.

Once ready, we departed to Lough Gur. It's a small like of about 500m of diameter, which is at about 20km from Limerick. We rided for a while and stopped in a petro station to buy something to drink (the sun was really hard that day) and... we got there!

It looks pretty easy, but we had to ride for some kilometers and say hello to some cows, but we finally got there. It should be taken into account that hadn't it been of Clemens' map, we would have never got there. Sophisticated and precise, like you can see in his pictures.

We arrived to a circle of ancient stones, and there we lay on the flowers to sunbathe for a while. In that precise moment, I felt like being in heaven. We spent a little time there, took some pictures and went on, because although we were in the lake's area, we weren't actually next to it.

De Lough Gur Trip


We rided circling the lake, but weren't able to find any access to it. Then, Paula said that she had seen a small path next to a curch which we had already passed. We went back and had to open a door (I suppose that in that point we went into private property, I don't really want to know it) to arrive, finally, to the lake.

It was small but so wonderful! A great reward, after all. It was surrounded by some iron wire. Clemens joked that maybe it was electrified, and we passed below it, just in case. We took off our shoes and went into the lake. It was in that moment that Clemens got mad and said: I'm bathing! He took off his shorts and shirt and went directly into the water! Miriam and Paula followed him, so I couldn't say no! It was my best and most pleasing bath with underwear I had ever taken! The water was "clean" (despite of the shit that came from the bottom) and cold, it felt so cool in that sunny day!

It was then when Clemens asked me to take a picture of our four in the water. Then I went to the shore, where I had left my camera, and put the timer on. I was about to place it on one of the sticks holding the iron wire around the lake when...

PZZZZZZZZZZTTTTTT!!!!!!!! Yes, it was electrified. I can confirm it now. Without realizing it, I touched the cable with my waist. In the beggining I thought somebody had thrown two stones at my legs, but when I saw Clemens' face I realized I had just suffered an electric shock. Hahahaha! Maybe now my brain works correctly, after all!

After having a good bath, we stayed in the sun for a while in order to dry ourselves, while eating a really deserved meal. In that moment I got so sunburnt that currently my skin is still falling of my arms and legs! :P

When we had enough of it, at around 17h, we initiated our trip back home. It was shorter than the "going trip", in about one hour and a half we arrived home. Miriam looked at the meter before leaving us: 58km (we didn't ride through the main road, but through secondary ones). Adding the distance which I still had to do to go to home, 60km.

It was an awesome day, we had a great time and I met Miriam (although I already knew her from a home cinema session) and Paula, two really nice girls. I already knew Clemens, so we had a good chance to do crazy things.

De Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)


A perfect day, to sum up. No clouds, sunny, good weather and good company. What else can I ask for? :)

Lough Gur Trip
Lough Gur Trip (Clemens' Pictures)

No hay comentarios:

Publicar un comentario