Celtic Explorer, aigües irlandeses (a unes 50 milles de la costa), dia 3 – En aigües irlandeses

Veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaa... Uffffff... Això es mou eh! Jeje! Vinga, dutxa (fent equilibris) i cap a esmorzar! Ou, beacon, salsitxa, butifarra, torrades, cafè amb llet, suc de taronja, plàtan... Ja estic ple!

Amb tot el que he “jalat”, al final ja em començava a sentir algo marejat, així que he anat a coberta. Allí m’he trobat al Hammad i m’ha dit que havia vist dofins! I jo no hi era! Quina rabia!!! He passat una estona i no n’he vist. No és estrany, perquè llavors ja estava operant el Multibeam Sonar, que espanta als animalets amb els sons que emet. Però seguiré intentant-ho...

Llavors, veient que no hi havia res per fer, he anat al meu camarot i m’he posat a actualitzar el blog. Llavors ja començava a estar algo revolt. He jugat una estona al Final Fantasy X i he anat a dormir una estona... Eren les 9 i algo... I m’he despertat a les 12:30...¬¬’ Llavors ha entrat l’Antonio a la cabina i m’ha dit que m’afanyés o em quedaria sense dinar, i que el ROV (el robot submarí) estava a l’aigua!

Així que he apretat a córrer perquè el dinar se serveix sols de 12 a 13! Ec . El menjar aquí està boníssim! Mira que sols he dinat una simple sopa, però és d’aquestes potents potents que et deixa ple!

Un cop he acabat de dinar, he anat a carregar la càmara i he estat una estona amb en Hammad, l’Anna (una noia alemana molt simpàtica, que estudia els sediments i el coral, crec) i en Paul (un home que es dedica a Teledetecció, del Canadà), mirant com arribaven les dades del multibeam sonar, com es generaven els mapes, i totes aquestes coses. Avui han estat buscant un vaixell francès que es va afonar el 2008, crec que l’han trobat, feia uns 20 metres i sobresurt uns 5 metres del fons marí.

Quan s’ha acabat de carregar la càmara, he anat una estona a la cabina de control a filmar els monitors, fins que ha vingut un pilot l’amabilitat del qual brilla per la seva ausència i m’ha dit que si no estava participant amb el “batch test”, que abandonés la cabina, que feia faltava espai (Calimero: nadie me quiereeeeee!!!). Així que he tornat amb el Hammad i companyia, fins que han començat a treure el ROV de l’aigua, moment en que he anat a filmar tot el procediment.

Un cop acabat, ja era “hora de sopar” (les 18 de la tarda, vamos!), així que ha anat i... i... Marta! Montse! Quim! Toni! (en ordre alfabètic pa que ningú s’enfadi)....... He menjat un “steak” irlandès!!! En salsa de pebre! Hosti tu que bo xeic! Qui m’havia de dir que provaria el bistec irlandès per primer cop en alta mar... Una mica contradictori, no? Pos bueno, ha estat així al final, jeje!

Ara he acabat de sopar i he vingut a escriure tot això, a veure si ho puc enviar a Toni pa que m’ho pengi al blog. El tema és que aquí l’accés a Internet està una mica restringit, perquè va per satèl·lit. Llavors, entrar al blog directament és una mica del palo, perquè trobo que analitzen el tràfic generat. No obstant, es poden enviar correus electrònics, jejeje! En tot cas, ara estic en etapa de desintoxicació de Facebook, ja porto 3 dies eh?!

A les 20, després de veure caure el sol dins del mar, tinc pensat anar a gimnàs a fer unes quantes peses i algo de màquina de rem, que m’estic atrofiant! Igual faig algo de sauna, ja vorem, i suposo que pronte a dormir, o igual vaig a mirar alguna peli al menjador. Aquesta nit, sobre les 00 o la 1, tornem a atracar al port (crec que de Galway), ja que hi ha gent que abandonarà el vaixell, com ara Eoin, que va ser un home que va venir amb mi a fer el curs de supervivència.

Tot això està resultat una experiència genial. Sí que hi ha moments en que veus la gent nerviosa, però al mateix temps vius a prop de la gent amb que treballes cada dia, i això et fa conèixer les persones des d’un punt de vista que mai veuries en un despatx. M’ho passo molt bé amb les sortides i els problemes matemàtics que em planteja en Dino, amb la gana que manifesta el Dan (va ser dir-li que el sopar estava llest i en 10 segons va baixar del laboratori a la cuina corrents!)... A la gent li sembla molt curiós el fet que parli català i castellà, quasi cada dia explico la història d’on visc, com és que parlo dues llengües, i tot això. Però el que trobo molt curiós és que quasi tothom sap que existeix Catalunya, no ho hagués dit mai!

Res més gent! Us deixo i fins demà! ;)

PD: Anna i Clemens! Em vull afaitar!!!! :@