Celtic Explorer, 54.1992380ºN 12.672313ºW , dia 5 – En aigües irlandeses

Avui el dia ha estat més o menys el mateix, más de lo mismo.

De tarda m’he passat fent guardia mentre l’Antonio descansava, és a dir, he jugat al FFX.

Després de sopar (porc, arròs amb espècies i patates fregides) he llegit quatre coses del GAPS (sistema de posicionament i navegació), ho he comentat amb el Hammad i llavors hem anat a una reunió amb tot l’equip.

Ha estat una reunió llarga on hem comentat com havien anat les coses, establert línies d’acció per al dia següent, i hem fet bromes. Hi ha molt bon ambient de treball (a excepció del pilot borde que ojalá caigués per la borda en plena nit i ningú se n’enterés), i això fa sentir a gust. Ens en riem de les pròpies errades, pur esperit teleco. Ha estat bo quan en Dan ha comentat d’agafar terra del fons marí i vendre-ho com a relíquia de colecció, dient les coordenades d’on havia estat extreta (ja que precisament hem tingut errors greus amb l’emmagatzematge de la posició), però que sols en podies vendre 9 unitats per considerar-ho de colecció, 10 unitats ja era producció en sèrie. O de fer un tauler d’escacs amb la imatge de la càmara d’alta definició, perquè hi ha una graella ficada allà al mig que impedeix veure bé la imatge del fons marí.
Quan ha acabat la reunió he anat a veure què feia l’Antonio. Llavors m’ha explicat a grans trets com funcionava el filtre de Kalman, que em vull proposar estudiar quan torni a Limerick, sembla interessant i útil. Matemàticament parlant, és clar, no t’ajudarà a obrir una llauna, per exemple, tot i que et pot ajudar a predir on serà aquesta llauna a partir de dades redundants amb un error mínim. Interessant, huh? També m’ha ensenyat el AUV (Autonomous Underwater Vehicle, vehicle autònom submarí) i el ROV que tenen a Croàcia, i m’ha explicat per a què volen aplicar el filtre de Kalman en aquest context, tot molt interessant.

Després d’una “sinyora” master class, hem dit d’anar a dormir, però abans hem passat per la cuina a fer un gotet de llet (jo) i un got d’aigua (l’Antonio), i hem estat xerrant una bona estona. Ha estat quan ens n’anàvem que passava per allí el Dino i ens ha sabut mal i ens hem quedat a fer-li companyia.

Hem passat una gran estona amb ell, realment és molt agradable i graciós, i ens ha explicat vivències que ens han fet riure a pulmó. Per exemple, quan el seu pare va agafar el mando de la tele pensant-se que era la calculadora i va començar a canviar canals a lo loco, i cridava:”Però on està el 0?!” O també quan li va deixar una calculadora a son pare en mode octal (no el decimal de tota la vida) per contar uns sacs de farina que havien comprat, i li sortien menys sacs dels que havia comprat i es va començar a c***r amb tot, mentre el Dino es partia la caixa per allí... Jejejeje. Realment és una persona que sempre et farà passar bons moments.

Ju