Celtic Explorer, Galway Bay near Aran Islands , dia 7 – Dofins, cartes i més...

Avui ha estat una dia d’estos que en podríem dir productius i espiritualment enriquidors. Com sempre, ha començat amb el descens des del llit (cosa no tan trivial quan el llit està a metre i mig del terra i sense escales), la dutxa i el mega esmorzar irlandès.

Pel matí m’he dedicat a retocar l’aplicació altre cop, perquè segurament demà la podré provar, al final. He descobert que molta feina que havia fet manualment te la fa Java en un plis plas, però bueno, millor descobrir-ho ara que al setembre. En tot cas, ja s’havia fet quasi hora de dinar, així que he anat i m’he menjat un bon bol de “recapte irlandès” (o així ho definiria jo, per la semblança amb el que menjo a casa), que es deia “Dublin noseque”, estava molt bo.

Després de dinar ha començat la missió. Hem anat a observar una zona on les gambes fan uns petits forats al terra. Els hem pogut veure amb vídeo d’alta definició, i han pogut fer mapes batimètrics bastant bons de la zona, avui els sistemes de navegació han funcionat bastant bé i la missió es podria considerar quasi bé un èxit, tenint en compte tots els problemes que hem tingut els altres dies.

No obstant, l’accés a la cabina de control estava bastant restringit avui, ja que no volíem tenir problemes amb el pilot antipàtic (que a hores d’ara quasi tota la tripulació no pot soportar), així que m’he quedat al Dry Lab amb el Seán. Estava jo allí tant tranquil i ha vingut un mariner i m’ha dit: “Joseph! Corre vine que en Mikelin ha vist dofins!” Així que he anat i els he pogut veure nedar, tot i que els he vist poca estona i sols les aletes dorsals.

Passat això i després de passar una estona al Dry Lab, m’ha vingut la son, així que he anat a fer una migdiada que quan m’he despertat quasi era hora de sopar. He anat a buscar l’Antonio i ens n’hem anat a sopar amb el Dino. Com ja ve sent costum, he passat una molt bona estona amb ells, en Dino n’ha explicat de les seves altre cop. No em puc explicar com és que tot li passa a n’aquest home!

Després de sopar (les 19) he anat al Dry Lab altre cop, i he estat per allí fent coses i tal, fins que ha sigut l’hora de la posta de sol. Ha estat preciosa. El mar estava calmat com una bassa d’oli, el sol es reflectia i el sol estava ataronjat. Realment preciós. He estat al tercer nivell (al pont, o “bridge”) del vaixell amb el Hamad fent fotos, quan de cop salta el Garrek i diu: “Dolfins!” Llavors ha estat la meva, perquè portava la videocàmara a sobre, els he pogut filmar saltant, que guai! M’he fet fotos amb el Hammad, realment és una persona meravellosa, sempre trobarà la manera de donar-te ànims.

Ha estat llavors quan ha aparegut el Dan i ens ha convocat a tots per fer-nos una foto de família. Ens n’hem fet una i llavors ens han donat accés a la part de davant del vaixell, i ens n’hem pogut fer una amb la posta de sol darrera, realment genial. Es respirava un ambient magnífic, ambient de final de missió, ambient de família.

Llavors ens hem dispersat, però jo he fet cap a la cuina amb el Hammad i el Seán per a fer un te. Se’ns han unit l’Antonio i en Dino, llavors ha vingut en Dan i s’ha emportat al Dino, i en Seán i jo no sé com hem fet cap a la “meeting room” (sala de reunions). Per casualitats de la vida hi havia una baralla de cartes per allí, de forma que el Seán m’ha ensenyat a jugar a alguns jocs, ja que no en sabia cap amb baralla de poker, tot i que al final ha resultat que eren quasi els mateixos jocs que amb baralla espanyola.

Al cap d’una estona s’han unit en Dan i el Hammad, però sols s’han quedat una partida. Després en Seán i jo hem seguit jugant, fins que s’ha començat a adormir i ho hem deixat estar, no sense abans ensenyar-li com és una baralla espanyola al Google (que sempre està a mà). Abans de marxar a les habitacions, però, hem anat a donar la bona nit al Dino, que resulta que estava a la cabina de control amb l’Antonio i el capità del vaixell.

Que bo! Resulta que l’alcohol i el tabac, si el compres en aigües internacionals, és lliure de taxes... Molta gent ha aprofitat l’ocasió, jajaja! Li has de comprar al capità, no m’extranya que hagi acabat fent petar la xerrada amb el Dino, aquest home enganxa a tothom per banda, jajaja!

I res més, ara he arribat a l’habitació i he escrit això. Demà farem una mini missió pel matí, on podré provar per fi la meva “dichosa” aplicació, i de tarda tornarem cap a Galway. Hora prevista d’arribada a Galway: 18h!

Bona nit...

Ju

PD: Òbviament, ara cau una mica de FFX... Jejejej!

Celtic Explorer, 53º 59.763’N 12º 54.040’W , dia 6 – Balenes!

Bé, tal i com el títol indica, avui hem vist balenes (després de l’ou ferrat, dos talls de beacon, dos salsitxes, un tall de butifarra negra, un tall de butifarra blanca, dos torrades i un cafè amb llet)! Era una família de no sé quina espècie que anava nedant nedant. Els he fet una foto, però eren molt lluny, així que m’he proposat fer un vídeo, a 20X de zoom, però quan s’ha acabat de rebobinar la cinta ja havien desaparegut... Possiblement s’han espantat, quina llàstima! Pero igualment ha estat xulíssim veure-les nadar totes juntetes, i una experiència única veure-es en llibertat... jejeje!

Aquest matí havíem de començar una exploració ben pronte, a les 8:30, però quan anaven a començar han vist que el multibeam sonar havia deixat de funcionar, així que s’han passat tot el matí arreglant-lo, descobrint finalment que no tenia cap problema, al cap d’una estona l’han tornat a funcionar i ha funcionat. No obstant, no està molt clar què li passa, perquè hi ha moments que es desconecta.

He aprofitat el matí per comprovar coses de l’aplicació que no podré provar, corregint alguns errors i millorant les funcionalitats.

Després d’un bon dinarillo han llençat el ROV a l’aigua i han començat a explorar. Jo he acabat de corregir uns problemes del programa (tot i que crec que encara en queden), i he anat a filmar una mica a la cabina de control. Al cap d’una estona m’ha agafat son, així que he anat a l’habitació i he pegat una roncadeta, ningú em troba a faltar...

Quan he tornat a obrir els ulls he tornat a gravar una estona, llavors el multibeam sonar funcionava molt bé, i estaven adquirint moltes dades a bona qualitat. He filmant una estona, fins que ha vingut el pilot borde i m’ha fotut “amablement” fora. Ha estat llavors quan he decidit vindre a escriure una estona.

He escrit 4 coses i m’he posat a llegir els apunts de Processat de Senyal del Lagunas, avui m’he plantejat rellegir-los tots, em poden ser molt útils per al projecte, i al final explica el filtre de Kalman, que no està de més saber-ho. Ara he anat a fer un break per buscar les coordenades d’ahir i avui i envio això per correu, que el sopar se serveix en 5 minuts! ;)

Ju

Celtic Explorer, 54.1992380ºN 12.672313ºW , dia 5 – En aigües irlandeses

Avui el dia ha estat més o menys el mateix, más de lo mismo.

De tarda m’he passat fent guardia mentre l’Antonio descansava, és a dir, he jugat al FFX.

Després de sopar (porc, arròs amb espècies i patates fregides) he llegit quatre coses del GAPS (sistema de posicionament i navegació), ho he comentat amb el Hammad i llavors hem anat a una reunió amb tot l’equip.

Ha estat una reunió llarga on hem comentat com havien anat les coses, establert línies d’acció per al dia següent, i hem fet bromes. Hi ha molt bon ambient de treball (a excepció del pilot borde que ojalá caigués per la borda en plena nit i ningú se n’enterés), i això fa sentir a gust. Ens en riem de les pròpies errades, pur esperit teleco. Ha estat bo quan en Dan ha comentat d’agafar terra del fons marí i vendre-ho com a relíquia de colecció, dient les coordenades d’on havia estat extreta (ja que precisament hem tingut errors greus amb l’emmagatzematge de la posició), però que sols en podies vendre 9 unitats per considerar-ho de colecció, 10 unitats ja era producció en sèrie. O de fer un tauler d’escacs amb la imatge de la càmara d’alta definició, perquè hi ha una graella ficada allà al mig que impedeix veure bé la imatge del fons marí.
Quan ha acabat la reunió he anat a veure què feia l’Antonio. Llavors m’ha explicat a grans trets com funcionava el filtre de Kalman, que em vull proposar estudiar quan torni a Limerick, sembla interessant i útil. Matemàticament parlant, és clar, no t’ajudarà a obrir una llauna, per exemple, tot i que et pot ajudar a predir on serà aquesta llauna a partir de dades redundants amb un error mínim. Interessant, huh? També m’ha ensenyat el AUV (Autonomous Underwater Vehicle, vehicle autònom submarí) i el ROV que tenen a Croàcia, i m’ha explicat per a què volen aplicar el filtre de Kalman en aquest context, tot molt interessant.

Després d’una “sinyora” master class, hem dit d’anar a dormir, però abans hem passat per la cuina a fer un gotet de llet (jo) i un got d’aigua (l’Antonio), i hem estat xerrant una bona estona. Ha estat quan ens n’anàvem que passava per allí el Dino i ens ha sabut mal i ens hem quedat a fer-li companyia.

Hem passat una gran estona amb ell, realment és molt agradable i graciós, i ens ha explicat vivències que ens han fet riure a pulmó. Per exemple, quan el seu pare va agafar el mando de la tele pensant-se que era la calculadora i va començar a canviar canals a lo loco, i cridava:”Però on està el 0?!” O també quan li va deixar una calculadora a son pare en mode octal (no el decimal de tota la vida) per contar uns sacs de farina que havien comprat, i li sortien menys sacs dels que havia comprat i es va començar a c***r amb tot, mentre el Dino es partia la caixa per allí... Jejejeje. Realment és una persona que sempre et farà passar bons moments.

Ju

Celtic Explorer, Porcupine Bank, dia 4 – Comença l’acció

Bufff... Quina son! Ahir per la nit finalment ens vam estar barallant una estona l’Antonio i jo amb el sidescan sonar. En Seán ens va fer el conexionat i el vam fotre dins d’una pica enorme amb aigua, i ens vam estar barallant amb els ports COM fins que vam començar a fer fotos acústiques d’aquella pica tant preciosa. Llavors se’m va ocudir provar d’injectar senyal GPS a l’aplicació, per tenir les imatges referenciades en temps. Per a això, vaig fer servir la meva aplicació que tradueix de PHINS Standard a GPS, i va ser llavors quan vaig veure que no funcionava... Així que ho vam deixar per al dia següent i a dormir! Icom deia abans: bufffff!!! Quina son aquesta matí! Pero quan he recordat els ous amb beacon, salsitxes i tot el rollo m’he aixecat ràpid! Jeje!

Després d’esmorzar he anat una estona amb el portàtil a la meeting room, i he arreglat l’aplicació. Tot satisfet, me n’he anat a l’habitació altre cop, i mentre l’Antonio dormia de lo lindo m’he ficat a viciar al Final Fantasy, com un bon científic. Nando! Per fi he sortit del desert aquell tant pesat! Yuna ha invocat a Valefor sense vara quan caia d’esquena i ara començo a fer el templo aquell dels Yevon.

S’ha fet “hora de dinar” (les 12, vamos) i he anat a menjar algo, tot i que no havia cremat res de l’esmorzar, jeje. I després de dinar ha estat quan he anat a l’habitació i m’he canviat per anar al gimnàs. Al final no vaig poder anar ahir, així que he anat avui. He fet unes quantes peses, flexions i tota la pesca, i llavors dic: vaig a provar la cinta de córrer! Ec. Casi m’estampo 3 o 4 vegades, perquè el vaixell es movia i jo m’empastrava contra la paret del costat o me’n sortia de la pista, realment han estat 30 minuts de carrera amb tensió constant! Però bueno, tot se supera en aquesta vida. 10 minutets de rem i cap a la dutxa! Que bé m’ha sentat!

Llavors he agafat la videocàmara i he anat a veure al Dino a la cabina de control, però en aquell moment estaven ofegant el ROV, així que he filmat com s’enfonsava, i he anat llavors a la cabina. He estat filmant com a una hora i pico els monitors del Dino (m’adormia al final), tot i que al final em fallava el braç, que el tenia petat de fer peses... Jejeje! Hi ha hagut un moment divertit, que ha estat quan hem topat amb un banc de peixos al fons. Vaia munt de peixos! I era curiós, perquè teníem una càmara que apuntava als “thrusters” (motors, hèlices del ROV), i veies peixos a una banda i a l’altra veies sortir “puré de peix”, pobrets! Però és que són com els guppys, no s’aparten ni que els peguis!

Al cap d’una estona, quan he acabat la segona cinta DV de la càmara, en Dino m’ha dit que no feia falta que filmés ja, que podia descansar unes 2 hores mentre feien una “survey” (la traducció literal és enquesta, tot i que es refereix a inspecció del fons marí), així que he anat amb l’Antonio i hem provat de referenciar en temps altre cop la senyal del sidescan sonar amb la senyal convertida a GPS per la meva aplicació. Aquest cop sí que ha funcionat!

Quan ho hem aconseguit eren les 18, així que... A sopar! Jeje! Mama! He menjat col! Au, ara fins d’aquí 2 o 3 mesos no en toca més.

A les 19, després de sopar, en Dino i jo hem anat a gravar (jo filmant i ell fent fotos) com treien el ROV de l’aigua. Es veu que han perdut alguns components hidràulics del ROV per culpa de les onades, així que demà de matí passaran un temps reparant-ho. Per cert, vaia biruji feia a aquelles hores! Bufava un ventet que Déu n’hi dó!

Després que en Dino ens expliqués jocs de cartes i de fer tonteries (algunes no tant tontes, jeje), hem tingut una reunió i hem comentat com ha anat el dia, i hem establert accions per demà. Potser demà ja integren el sidescan sonar al ROV i podem començar a operar-lo l’Antonio i jo! Quins nervis!

Finalment, després de la reunió he anat a fer un danone amb en Dan (ell tè, per supost), i hem comentat coses del meu futur projecte. Té forma i la idea està molt bé. Com ho faré, això ja serà una altra cosa... jejeje!

Ara mateix ens estem movent, crec que anem cap a la part sud del Porcupine Bank (busqueu-ho a un mapa de l’oceà irlandès al Google xeic!), que demà volen testejar el robot a 3000 metres. Sona normal dit així, però llavors jo m’aturo a pensar i tu pensa: són 3 kilòmetres! Pensa-ho en una carretera llarga. Tu estàs a 3 Km i a 3Km rebs informació que t’envia un robot, els maneges a distància i veus el que ell veu per les càmares a temps real. És una bogeria! Doncs ara pensa-ho però submergit a 3 km. Es troba a una pressió més de 100 vegades la de l’atmosfera, i segueix funcionant a la perfecció, i pa colmo t’envia la informació de posició al vaixell a través d’ultrasons, i tu ets capaç de rebre-ho. Pffff... I pensar que a vegades has de pegar porrazos al mando de la tele perquè no et canvia el canal! :’( I pensa lo que ha de pesar el cable per on envia la informació per fibra òptica! És un cable prou resistent per poder-lo aixecar, no vull el que pot pesar el ROV, doncs ara pensa lo que ha de pesar 3000 metres d’aquest mateix cable! Jo no entenc com no ens hem afonat ja... :P

Bueno, ja us he escrit prou cosa, vaig a pegar una viciadeta al FFX! Bona nit i fins demà!

PD: m’estic aficionant al té “matat” amb un “xorriu” de llet, realment està boníssim!

Celtic Explorer, aigües irlandeses (a unes 50 milles de la costa), dia 3 – En aigües irlandeses

Veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaa veeeeeeeeeeeeee vaaaaaaaaaaaaaa... Uffffff... Això es mou eh! Jeje! Vinga, dutxa (fent equilibris) i cap a esmorzar! Ou, beacon, salsitxa, butifarra, torrades, cafè amb llet, suc de taronja, plàtan... Ja estic ple!

Amb tot el que he “jalat”, al final ja em començava a sentir algo marejat, així que he anat a coberta. Allí m’he trobat al Hammad i m’ha dit que havia vist dofins! I jo no hi era! Quina rabia!!! He passat una estona i no n’he vist. No és estrany, perquè llavors ja estava operant el Multibeam Sonar, que espanta als animalets amb els sons que emet. Però seguiré intentant-ho...

Llavors, veient que no hi havia res per fer, he anat al meu camarot i m’he posat a actualitzar el blog. Llavors ja començava a estar algo revolt. He jugat una estona al Final Fantasy X i he anat a dormir una estona... Eren les 9 i algo... I m’he despertat a les 12:30...¬¬’ Llavors ha entrat l’Antonio a la cabina i m’ha dit que m’afanyés o em quedaria sense dinar, i que el ROV (el robot submarí) estava a l’aigua!

Així que he apretat a córrer perquè el dinar se serveix sols de 12 a 13! Ec . El menjar aquí està boníssim! Mira que sols he dinat una simple sopa, però és d’aquestes potents potents que et deixa ple!

Un cop he acabat de dinar, he anat a carregar la càmara i he estat una estona amb en Hammad, l’Anna (una noia alemana molt simpàtica, que estudia els sediments i el coral, crec) i en Paul (un home que es dedica a Teledetecció, del Canadà), mirant com arribaven les dades del multibeam sonar, com es generaven els mapes, i totes aquestes coses. Avui han estat buscant un vaixell francès que es va afonar el 2008, crec que l’han trobat, feia uns 20 metres i sobresurt uns 5 metres del fons marí.

Quan s’ha acabat de carregar la càmara, he anat una estona a la cabina de control a filmar els monitors, fins que ha vingut un pilot l’amabilitat del qual brilla per la seva ausència i m’ha dit que si no estava participant amb el “batch test”, que abandonés la cabina, que feia faltava espai (Calimero: nadie me quiereeeeee!!!). Així que he tornat amb el Hammad i companyia, fins que han començat a treure el ROV de l’aigua, moment en que he anat a filmar tot el procediment.

Un cop acabat, ja era “hora de sopar” (les 18 de la tarda, vamos!), així que ha anat i... i... Marta! Montse! Quim! Toni! (en ordre alfabètic pa que ningú s’enfadi)....... He menjat un “steak” irlandès!!! En salsa de pebre! Hosti tu que bo xeic! Qui m’havia de dir que provaria el bistec irlandès per primer cop en alta mar... Una mica contradictori, no? Pos bueno, ha estat així al final, jeje!

Ara he acabat de sopar i he vingut a escriure tot això, a veure si ho puc enviar a Toni pa que m’ho pengi al blog. El tema és que aquí l’accés a Internet està una mica restringit, perquè va per satèl·lit. Llavors, entrar al blog directament és una mica del palo, perquè trobo que analitzen el tràfic generat. No obstant, es poden enviar correus electrònics, jejeje! En tot cas, ara estic en etapa de desintoxicació de Facebook, ja porto 3 dies eh?!

A les 20, després de veure caure el sol dins del mar, tinc pensat anar a gimnàs a fer unes quantes peses i algo de màquina de rem, que m’estic atrofiant! Igual faig algo de sauna, ja vorem, i suposo que pronte a dormir, o igual vaig a mirar alguna peli al menjador. Aquesta nit, sobre les 00 o la 1, tornem a atracar al port (crec que de Galway), ja que hi ha gent que abandonarà el vaixell, com ara Eoin, que va ser un home que va venir amb mi a fer el curs de supervivència.

Tot això està resultat una experiència genial. Sí que hi ha moments en que veus la gent nerviosa, però al mateix temps vius a prop de la gent amb que treballes cada dia, i això et fa conèixer les persones des d’un punt de vista que mai veuries en un despatx. M’ho passo molt bé amb les sortides i els problemes matemàtics que em planteja en Dino, amb la gana que manifesta el Dan (va ser dir-li que el sopar estava llest i en 10 segons va baixar del laboratori a la cuina corrents!)... A la gent li sembla molt curiós el fet que parli català i castellà, quasi cada dia explico la història d’on visc, com és que parlo dues llengües, i tot això. Però el que trobo molt curiós és que quasi tothom sap que existeix Catalunya, no ho hagués dit mai!

Res més gent! Us deixo i fins demà! ;)

PD: Anna i Clemens! Em vull afaitar!!!! :@

Celtic Explorer, aigües irlandeses, Dia 2 – La sortida

Com deia en Puyal: “Ara ja em puc morir!” Avui he viscut quatre coses que sempre recordaré.

La primera no ha tardat en passar, concretament ha passat a hora d’esmorzar, i ha estat... descobrir què és un autèntic Irish Breakfast (esmorzar irlandès)! Vaia fartanera! Beacon, ou ferrat, salsitxes, butifarres... I de segon doncs torrades de mantega i mermelada, cafè amb llet... Jajaja! Total!!! Xiquets, això se’m comença a presentar com “Andorra-2”!

Aquest matí he anat a comprar quatre coses que es necessitaven per Galway (transformador, bolis i llibretes, que sols n’hi havia de rosa i lila, jejeje) (en Dan ha optat per quedar-se la lila), hem dinat i he marxat a la meva habitació determinat a acabar una tasca pendent: acabar de llegir Angels & Demons d’una vegada! Quan l’he acabat de llegir, he dormit una mica i quan he mirat per l’ull de bou he vist com Galway es movia. No, calla, ens movíem nosaltres!!! He pujat corrents a coberta...

No recordava aquesta sensació tant magnífica que és navegar... He vist com atravessàvem el port de Galway i ens féiem a la mar... El sol brillava al cel i es reflexava al trencar de les onades, l’aroma del mar m’omplia per dins, la brisa m’acariciava la cara... Realment ha estat un moment de deixar la ment en blanc. Aquesta ha constituit la segona experiència del dia, aquesta sensació de llibertat que sols et pot donar l’oceà...

Un cop sortit del “trance”, he anat al laboratori i he començat a llegir manuals del sidescan sonar, que ja em començava a sentir malament. Llavors m’he barallat una mica amb uns vídeos intentant que aparegués la data i l’hora al vídeo quan gravava. Quan ho he aconseguit, ja eren les 21h, així que he apretat a córrer per...

Per arribar a la tercera experiència que no oblidaré! Un bolígraf, 0,35€. Un ratolí d’ordinador retràctil, 19,99€. Veure el Madrid-Barça al mig del mar, i veure com el Madrid perd 0-2 al Bernabéu, això no té preu. Per a tot el demés, Mastercard! Jajajaja! Inolvidable!

Amb un somriure a la cara, me n’he anat a dormir. Llavors he vist que l’Antonio no era a la cabina, i he anat a buscar-los. En Dino, l’Antonio, en Seán i en Hammad encara estaven a la cabina de control provant no sé quines coses, així que els he desitjat bona nit i he vingut altre cop a la cabina per començar a escriure tot això.

La última experiència del dia ha estat adormir-me amb el balanceig de les ones, com un nen petit. Bona nit...

Celtic Explorer, port de Galway, dia 1 – Instal·lació al vaixell

Ha arribat el gran dia. Després de passar un curs de supervivència i un exàmen mèdic a consciència, sembla que avui ha estat el dia que tot això ha cobrat una mica de sentit... I ha valgut la pena.

El dia ha començat com tots els dies: pegant cops al mòbil per a que callés, una dutxa i un bon esmorzar. La primera diferència ha estat que en lloc d’anar a la universitat, he agafat un autobús al centre de Limerick i d’allí un altre cap a Galway, des d’on sortia el Celtic Explorer.

He arribat a Galway i he anat directament cap al port, que havia d’anar a buscar encara un certificat a l’acadèmia de navegació (el de supervivència!), però una cosa m’ha frenat. Allí m’esperava, amarrat, amb un posat digne, el Celtic Explorer. És un vaixell xulísim, enorme i molt ben equipat. Comparteixo habitació amb l’Antonio, que és de Croàcia. He deixat la maleta i he anat a buscar llavors el certificat.

Quan he tornat, he anat a la cuina a dinar, tot i que ja feia 30 minuts que s’havia acabat l’hora de dinar. Ha estat llavors quan he fet el primo per primera vegada. M’he fet un dinar/esmorzar amb dues tostades amb mantega i mermelada, un cafè en llet, una bossa de pataques en vinagre i un plàtan, per menjar una mica bastant... I ha estat quan acabava de netejar els plats que ha entrat un i ha aixecat unes tapes de ferro deixant al descobert 3 bandejes de menjar... I jo allí menjant torrades... ¬¬’

Pero bueno, un cop après això (no m’ha tornat a passar) he anat pel vaixell descobrint el que hi havia... Hi ha tres plantes. A totes elles hi ha camarots, jo estic a la més inferior. Hi ha un “Wet Laboratory” (laboratori humit) al pis del mig i un “Dry Laboratory” (laboratori sec) al pis superior. Allí es on hi ha tots els ordinadors, tot i que per controlar el ROV (robot submarí) hi ha una cabina al “deck” (coberta, trobo). A la planta inferior hi ha les rentadores i assecadores, un gimnàs i una sauna. L’hospitalet del vaixell està al pis del mig, així com la cuina i els dos menjadors, cadascuna amb reproductors de DVD, vídeo i pantalles panoràmiques de 40 (i pico diria jo) polzades.

Hem tingut uns quants problemes de conexionat, i en Dino i en Seán s’hi han trencat les banyes tot el dia... Hem estat parlant en Hammad i jo a la coberta i m’ha acovidat un dia a sopar a casa seva menjar pakistaní, quina ilu! I ha estat a la nit quan en Dan (el meu professor coordinador) m’ha dit d’anar al pub. Així que ens n’hem anat en Hammad en Dan i jo a un pub a 20 metres d’on estava el baixell, com autèntics llops de mar. A vore qui pot dir que ha anat de cerveses amb el seu tutor de projecte, i que pa colmo l’han acovidat! Jajajaja!

Va ser una nit guai, vam estar parlant de moltes coses, en Dan és una persona molt culta i ens va explicar un munt de coses... Lo que passa que conforme anava baixant el nivell de Guiness de la meva pinta augmentava el nivell de dificultat per entendre’l... :P I així va ser com vaig descobrir perquè les finestres irlandeses són tan petites: perquè abans es pagava una taxa depenent del nombre i de l’envergadura de les finestres que tenies a casa! I és per això que es feien portes “partides” a nivell de cintura, ja que així es tenia una finestra adicional (però no contava com a finestra i no pagaves impostos), si és que feia bon temps, és clar!

PD: Toni! A que no saps què he trobat! He anat a comprar-me un llibre a l’estació de Limerick, ja que tenia temps i m’estava a punt d’acabar Angels & Demons. Tots eren d’autors que no coneix ni sa mare, i de sobte em veig: Tom Bradby. No pot ser! I sí sí, l’era! Així que he comprat aquest: The God of Chaos. Ambientat a l’època nazi, al Cairo. Ja te’l deixaré si vols! ;)

Bye-bye and see you soon!

Tot i que tinc una entrada a mig editar, que tinc pendent des de fa més d'un mes, vull escriure aquesta nota "d'acomiadament i fins aviat". Demà marxo cap a Galway, des d'on sortirem amb el vaixell "Celtic Explorer" a realitzar diversos experiments i captures de dades a l'Atlàntic, a uns 300 km mar endins, a l'altura de la costa oest d'Irlanda. No he viscut mai una experiència així, i es presenta d'allò més emocionant. Espero no marejar-me ni coses d'aquestes.

No tindré Internet allí, així que no podré escriure al Facebook (1 dia de mono i 6 de desintoxicació, jejeje) ni aquí (tot i que ja no ho feia), però voldria aprofitar aquest temps per redactar el que m'ha anat passant aquest mes, que és molt i molt, realment ha estat un mes ple de vivències i anècdotes, moltes de les quals es quedaran amagades sols per als que les hem compartit, eh Pau, Anna i Nando? Perquè com ja diuen: "Lo que passa a Erasmus, es queda a Erasmus!"

Dit això, em despedeixo, cuide-vos tots! ;)

Ju